CYA1858 /2018 – Cambodja


Entitat organitzadora

Cambodian Youth Action (CYA)

Localitat

Ruseydom Village, Angkor Chey District, Kampot Province, Cambodja

L’experiència en el camp 

Recordo el moment de baixar del bus que em va portar de la capital (Phnom Penh) al lloc del voluntariat i trobar-me al jove “manager” que seria el nostre ajudant durant tota l’estança. Quin somriure i quin bon rotllo em va transmetre tan aviat! El centre era bàsicament un lloc on donàvem classes d’anglès pels infants de la zona. Ubicat al sud de Cambodja, el centre educatiu consistia de 4 edificis senzills en mig del no res, tant sols de prats i camps d’arròs. Hi havia dues alemanyes voluntàries que estaven allà per un any sencer i quan vaig arribar jo ja portaven mig any. De tant en tant venien els “workcamps” per quedar-se dues setmanes i que en general, eren voluntaris de Hong Kong, Japó o Corea. Aquests, es dedicaven més aviat a construir i ampliar el centre, millorar les classes, i fer d’altres activitats.
Així doncs, el meu dia a dia era força tranquil – per les tardes donava classes (4 grups diferents) i pels matins temps lliure (anava en bici, passejava, descobria els voltants, anàvem al mercat local…).

Com preparar-se el viatge

Per a la preparació d’un viatge com aquest, cal comptar amb un mínim de 30/40 dies previs a la sortida. Al menys un mes i mig és la recomanació per poder dur a terme totes les gestions:

Vacunes; anar a veure un metge, que et digui quins perills hi ha i posar-te les vacunes que facin falta durant les setmanes abans de marxar.

 1) Per Cambodja no hi ha “cap obligatòria” però com es tractava d’un mínim de 2 mesos em van recomanar posar-me 7 vacunes (de la “ràbia” van ser tres dosis, el “tifus”…).  La cosa bona va ser quan em van dir que era gratuït ja que es tractava d’un voluntariat!

2) Visat; informar-te bé si cal o no pel país. Per Cambodja el vaig treure ben fàcil online a la pàgina oficial del país i el mateix dia ja m’ho van enviar. És vàlid per 30 dies, per tant, hauràs de renovar si et vols quedar més temps. Crec que van ser uns 40 dòlars. No obstant, també el pots fer un cop arribat a l’aeroport (visa on arrival)… però és temps que t’estalvies

Introducció a la cultura i la societat

És fonamental haver-se informat un mínim abans de viatjar a països com Cambodja. És un país del tercer món, molt pobre i per tant cal ser conscient del canvi que ens espera. La higiene és un dels punts més importants… com es renten els plats, com són les dutxes, els lavabos…! Per altra banda, els insectes estan per tot arreu (mosquits, aranyes, escarabats, etc), no tothom ho porta massa bé però és lògic que allà, és el pa de cada dia. I després hi ha dos aspectes molt clau per a mi, que són la mobilitat i la comunicació (més endavant ho comento).

Com moure’s

Paciència! Regla número u en aquests països. El primer dia, vaig haver de quedar-me a la capital una nit perquè no hi havia més busos que anaven cap al centre (tenint en compte que vaig aterrar a les 14h). Però no va haver-hi problema, doncs els companys de la ONG (molt agradables!!!) em van recollir, em van portar a l’allotjament i a l’endemà em van portar en moto a la parada de busos.

 Aquest bus em portaria tres hores més tard al centre per una carretera “nacional” i fent una parada per menjar. El mitjà de transport a Cambodja és el bus o el “minivan”. Els busos és més aviat per turistes i són més cars i els minivans són els “taxis locals” que són molt més econòmics i normalment més ràpids.  Tot hi trobar-te de tant en tant amb algun carril de tren, no se’n veuen mai de trens. Atenció a la capital! És una ciutat força caòtica (com moltes de les grans ciutats asiàtiques), no hi ha semàfors, motos per tot arreu, tuk-tuks… Una aventura!

Com comunicar-se

Tela marinera! Qui ho diria que em trobaria mai en aquesta situació… He d’admetre que en aquest viatge he conegut una mica el sentiment de frustració per no poder-te comunicar tant i com voldries. Gairebé ningú parla anglès! Tant sols en la capital i avui en dia els joves una mica… o sinó els turistes. Però un cop ets fora de Phnom Penh, és ben difícil! Així doncs, fas el que pots… aprens una mica, amb senyals… però al final i per sort, sempre arribes a on vols tot i la dificultat que pugui haver.

Diners

En el cas de Cambodja, és curiós perquè tenen dues divises que són les dues igual de valides. Per una banda hi ha el “riel cambodjà” i tanmateix el “dòlar americà”. La conversió és 1 USD equival a 4.000 KHR. És a dir, quan havies de pagar coses cares, millor en dòlars i si eren aliments o coses barates millor en KHR. La vida allà, com és de suposar, és molt econòmica comparada amb la vida que portem a Europa – pots menjar “street food” per menys d’un dolar i l’allotjament d’un hostel et costava entre 4 i 5 dòlars/nit.

Recomano treure sempre el màxim de diners en “cash” ja que la taxa per treure diners són sempre 5 dòlars a tot arreu.

Alimentació

Increïble! No tenia gens clar que m’esperaria i va resultar sent tota una sorpresa. Al centre on estava, la mare de la família ens cuinava 3 cops al dia (esmorzar cap a les 7 del matí, dinar cap a les 12 del migdia i sopar a les 19h del vespre). Pensava que ho portaria pitjor o inclús que m’agafaria alguna intoxicació… però res de res! Estava molt ben preparat i amb molt bon gust tenint en compte on ens trobàvem! Bàsicament eren aliments vegetals, és a dir, verdures, hortalisses i fruites… però també sopes, carn, peix i ous. Això si, oblida’t d’un iogurt, d’un bon formatge o dels dolços! Però sempre es pot anar a comprar al mercat o t’ho emportes tu de la capital… com nosaltres, que ens preparàvem cafè que havíem comprat a Phnom Penh.
I naturalment, la base de tot com sempre… l’arròs! Sempre hi ha arròs en tots els àpats i també els “nuddles” o fideus. Durant dos mesos menjant entre setmana sempre el mateix, jo personalment ho vaig portar bé, però potser hi ha gent que li costa adaptar-se més o si és vegetariana no té tanta variació…

Viatjar abans o desprès del camp

Abans de viatjar cal mentalitzar-se que el ritme de vida és ben diferent, saber que hauràs de tenir molta paciència, o que hi haurà molts moments on probablement estaràs sola – és un gran aprenentatge saber gestionar el temps lliure/soledat. I per després del camp, el contrari… quan tornes a la realitat i tot va molt més accelerat, pren-te el teu temps per aterrar de veritat. És com un “jet lag” que triga més del que esperem en marxar. I mirar sempre enrere amb un somriure


Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!