Dharamshala, Índia

Localitat

Dharamshala-McLeodGanj, Índia.

L’experiència en el camp

Es un camp de treball molt “light”. Cada dia fas una activitat diferent i la majoria no son de treball propiament dites sino de coneixer noves cultures i realitats.
Entre les tasques que vam fer: vam estar en una escola de nens hindis on vam fer jocs amb ells i vam pintar les parets de la sala d’ordinadors nova que tenien.
Vam anar a netejar el cami a la cascada de Bhagsu amb els Waste Warriors.
Vam començar la construccio d’un estable (nomes durant un dia i no ho vam acabar)
La resta d’activitats van ser de coneixement de la cultura tibetana i l’ocupacio brutal del govern xines. Vam fer conversa en angles amb monjos tibetans que viuen a McLeodGanj, vam coneixer diferents organitzacions tibetanes de preservacio de la cultura i de pressio internacional per a l’alliberacio del Tibet.
De les tres setmanes que dura el camp, l’ultima es va de trekking per les Dhauladhar mountains (fins a Triund). Una experiencia genial, aixo si, res de dutxa en 4 dies.
Els camps leaders eren persones genials, joves i molt properes. La majoria de coses que vam aprendre alla sobre cultura hindu ens les van donar a coneixer ells. Molt atents en tot moment i el temps lliure tambe el passavem amb ells.
Vam fer un equip genial de persones, tots erem europeus i de fet jo era l’unica que era d’un pais diferent. Tots eren francesos, belgues i italians. Aquest va ser l’unic aspecte que em va enfadar una mica. El Cocat assegurava que nomes podien haver 2 persones maxim de cada nacionalitat i no va ser aixi en absolut.

Com preparar-se el viatge

El visat es pot tramitar el mes abans de marxar, i si reuneixes tota la documentacio correctament es facil de tramitar i no posen pegues. Consell: marcar multiple entries (mai se sap si hi voldrem tornar abans d’expirar el visat i no val mes que el single entries) i no cal que aneu a l’oficina de Arke BLS de Barcelona perque us cobraran igual els gastos de Seur de si ho envieu vosaltres.

Coses imprescindibles a la motxilla: unes bones botes de trekking, alguna jaqueta d’abric, portar totes les coses dins de bosses de plastic per a que no agafin humitat, inclos sac de dormir, llanterna per si algun dia torneu a la guesthouse de nit o us marxa la llum, guia de viatges (routard o lonely planet), una petita farmaciola amb suero oral, venes, esparadrap, iode per ferides, antidiarreic… pero tampoc us torneu bojos, jo duia un bon carregament basic i no vaig usar res, ni em vaig trobar malament ni em vaig fer mal. Suposo que tambe es questio de sort…

Introducció a la cultura i la societat

Les estafes. Les guies de viatge t’alerten, vas sabent-ho, pero un cop alla ho al·lucines. Revisors d’autobus, agents de viatge, persones que desinteressadament pel carrer et parlen amablement pero que finalment al cap d’una estona veus perque tanta amabilitat…, els treballadors dels hotels, conductors de rickshaws…. Tota persona que se us atansi amb amabilitat desinteressada us intentara estafar.
Aixo durant el viatge, dins del camp de treball, a McLeod i Dharamkot la gent es molt amable i els regatejos no son tan exagerats. Hi ha molts tibetans i aquests no son tan de bargain…
Com sabeu, a l’India es menja molt d’arros i es beu molt de te… Ells mengen amb les mans (la dreta, l’esquerra es per anar al lavabo…) i us heu de descalçar quan entreu a habitacions, menjadors…
Us encantara el dal, el chapati i no podeu marxar sense provar un bon thali. Els tibetan momo’s tambe son excel·lents!

Com moure’s

A 4 dels que estavem alla ens van timar. Et diuen que per epoca de monso els autobusos no poden pujar fins alla i nomes els cotxes. Mentida.
Els busos hi arriben i crec que es la manera mes comoda. Son 12 hores des de Delhi, en surten molts durant el dia i la majoria arriben cap a les 6h de la matinada a McLeodGanj. Son economics i si us agafeu un volvo tourist van amb AC.
Els busos locals son mes barats, mes incomodes, sense AC pero no son una mala opcio, l’unic que fan moltes parades…
El tren es poc recomanable, haureu d’agafar bus si o si a partir de Pathankot.
L’avio tambe es una molt bona opcio.

Com comunicar-se

Amb l’angles et pots entendre perfectament. Hi havia un parell de noies del grup que no el parlaven gaire be i no van disfrutar tan el camp, us recomano que entengueu be les converses en angles i en parleu una mica fluidament com a minim.
La gent d’alla entenen angles i el parlen. Pero d’una forma terrible. Us podeu trobar amb gent que nomes parlen hindi, pero ells mateixos ja s’ocupen d’anar a buscar l’amic que si que parla angles.

Diners

Rupies. Si feu parada a Delhi us recomano que treieu diners en efectiu alla, els caixes de Dharamshala i McLeod donaven molts problemes amb les targetes internacionals i molts dies no funcionaven. Sino sempre podeu tirar de MoneyGram o WesternUnion si teniu targeta, pero no us ho recomano, et claven 5% de comissio.
Als caixers nomes podeu treure 10.000 rupies cada vegada, pero veureu que la vida alla es molt barata i si sabeu fer el bargain un rickshaw us costara unes 10 rupies per persona (a dharamkot no, el preu es fixe: 70 rupies i no pots regatejar) o quan compreu quelcom si regategeu veureu que al final del viatge heu gastat molt poc.
Compte! A l’aeroport de Delhi nomes us canviaran 10000 rupies per passaport, si en porteu mes us diran que us fan el favor, evidentment no us donaran rebut i us hauran timat amb el canvi. Si teniu mes de 10000 rupies per canviar caureu en l’estafa perque si no les canvieu alla igualment arrivareu aqui amb una moneda que no podreu canviar.

Alimentació

Dal, Paneer, Uttapam, Chapati-roti-naan, thali (es un pica pica de tot).
El paneer (formatge) amb una mena de salsa vermella que serveixen en tots els thalis es fantastic.
Al camp menjareu molt d’arros i pasta, dal, chapati… I per esmorxar pancakes o truita!

Pocs dies posen pollastre, tot es vegetaria.

Tot i ser molt monoton, el menjar estava molt bo! I els cuiners eren genials. Si vols un dia tambe pots cuinar menjar tipic del teu pais (evidentment un bistec no!).
Aprendreu a cuinar momo’s tibetans i si voleu tambe chapati! Us ho recomano!
Ah! oblideu-vos del cafe, tot chai o black tea. Fan un cafe molt bo a Dharamkot, al moonlight cafe!

Viatjar abans o desprès del camp

Jo vaig viatjar amb mes gent del camp despres i la veritat es que ho recomano molt. Vam fer un grup molt maco i l’ultima setmana despres del camp va estar molt be.
Tots ja haviem sigut victimes de les estafes i ens vam convertir en experts en el bargain. Haver fet primer el camp on la gent i els camp leaders et mimen tan (veureu que els locals us tractaran de meravella i us obriran les portes de casa) t’ajuda a enfrentar-te despres a la jungla de les grans ciutats com Jaipur, Delhi, Agra…
Hi va haver dos noies amigues d’abans que van viatjar abans del camp de treball, elles van agrair el camp despres del mal trangol de les ciutats…
Jo recomanaria despres…

Altres consells

Si viatgeu per l’India abans o despres del camp, feu-ho com un local. No aneu al luxe, agafeu busos locals o trens (en sleeper class, no baixeu d’aquesta o morireu sepultats per la multitud si aneu amb motxilles), parleu molt amb la gent, no us agobieu perque tothom us miri, igual que a vosaltres us sorprendran les coses d’alla per ells veure un “blanc” tambe es curios. I el consell mes important, a l’India tot requereix el seu temps, mai prengueu una decisio precipitada perque no teniu temps. Es part del viatge haver-se d’estar dos hores en una estacio de busos preguntant preus i horaris i que t’enviin cadascu a una finestreta diferent amb informacions diferents… enjoy India! Es un pais ple de contrastos and the place where everything is possible.


Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!