GEN-23/YIBO-2/2014

Localitat, poble

Atabey, Isparta, Turquia.

L’experiència del camp

La nostra trobada va ser a Istambul a la oficina de la ONG i després vam anar tot el grup cap al poblet. El grup va cohesionar molt ràpid i el treball es feia curt amb companyia i descansos per fer té. El líder no es considera un monitor, sinó una persona més que potser sap una mica més com s’ha d’organitzar el treball o sap més coses del país, com la llengua en aquest cas. Nosaltres vam treballar molt poc, només tres hores per dia, i per la tarda sempre anàvem a visitar coses, jugàvem o fèiem esport. La veritat és que teníem temps per tot.

Com preparar-se le viatge

Aconsello comprar-se els bitllets amb antelació del camp però primer intentar trobar algú que també vagi al camp i posar-te d’acord, per assegurar-te que no et quedaràs sol. A Turquia es necessita visat d’entrada, almenys per als espanyols. Jo vaig portar una maleta de mà i vaig tenir roba suficient, tot i que vaig tenir que anar rentant roba de tant en quant. Està bé portar tant roba per treballar però també roba per anar una mica decent, ja que es fan trobades amb alcaldes, es fan sortides a les ciutats de nit, etc.

Introducció a la cultura

A nosaltres ens van avisar de portar pantalons llargs, és a dir roba que no cridés l’atenció, ja que és un país musulmà i als poblets encara s’accentua més la cultura musulmana. Però la veritat és que ets lliure d’anar com vulguis, tot i que per respecte no cal que portis els millors shorts que tens a l’armari. Sobretot roba còmode. També recomano fixar-se molt en els “protocols” que ells tenen però el vostre camp líder ja us ho explicarà com comportar-se i en tot cas farà de mediador/traductor. Cal dir que Turquia ha avançat molt en aquests darrers anys i que en molts aspectes actua com un país europeu.

Com moure’s

Aquesta informació te la faciliten a l’infosheet, però en el meu cas la nostra trobada va ser a Istanbul. A l’anar un grup de persones va ser fàcil moure’s per la ciutat.

Com comunicar-se

En anglès. I mica en mica vas aprenent alguna que altra paraula en turc, la veritat és que facilita una mica la comunicación smb la gent d’allà. Entre els del camp l’anglès és l’idioma que es fa servir més, tot i que els gestos i les expressions facials també tenen molt de poder.

Diners

Jo em vagi gastar més diners del que em pensava, tot i que vaig anar-hi tres dies abans i això va fer que gastés més. Però en el que més em vaig gastar és en el transport. La vida allà, en general és més barata. Us aconsello arribar amb almenys 100 lires turques i anar canviant d’euros a lires a mida que veus que necessites més diners.El millor canvi que vaig trobar va ser de 2.86 lires per euro.  Aconsello portar els diners repartits almenys en dos llocs diferents i tenir-los sempre ben guardats i controlats.

Alimentació

El menjar a Turquia és boníssim, potser una mica empallegós i molt dolç però molt bo. De segur que us caurà el mite del kebab perquè no està gaire bo, però al camp ens van cuinar sempre plats deliciosos, tot i que ens va faltar menjar carn.

Viatjar abans o després

Abans i després per mi és el millor si tens un mínim de 6 dies però sempre depèn del preu del bitllet d’avió.

Altres consells

Proveu l’experiència però investigueu si l’organització és organitzada, perquè pot ser un desastre tant l’allotjament, com la feina com la gent. Si penseu dormir una nit en un camp d’un voluntariat perquè hi sou de pasada, penseu que la casa es pot omplir en el darrer moment i quedar-vos sense allotjament. Reserveu en un alberg per si de cas. L’alberg és fiable i pagues molt poc per la reserva. Enjoy!

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!