Índia 3

Entitat organitzadora

FSL-Índia

L’experiència en el camp

Organització FSL-India. El camp de treball que vaig fer jo, era a un escola on els nens que hi van són de famílies que viuen del camp o bosc i pot ser que visquin a prop o força lluny i això significa que els nens viuen allà. Les activitats són molt manuals que podria fer qualsevol en el nostre cas, ja que al matí ens dedicàvem o bé a jardineria o a pintar. Dinàvem a dos quarts d’una i a dos quarts de dues ja estàvem fent activitats amb els nens fins a les 4. On tornàvem al poble que estava a 5 minuts amb rickshaw (entra dins el preu) i teníem lliure fins les 7 que sopàvem. Algun dia vam fer alguna excursioneta i marxàvem abans de l’escola. Després de sopar es feia una reunió de revisió del dia i per planejar el següent.

El grupet de voluntaris era molt maco, hi havia personatges peculiars que feien el grup encara més especial, es va intentar anar tots amb tots, però es va acabar dividint en dos; que a l’hora de fer activitats al cap de setmana o parar per menjar ho fèiem junts. Sobre el camp leader, ho portava tot molt per mà i era proper; però vam tenir problemes amb l’actitud que tenia envers les dones, ja que no donava importància a la nostra opinió i ens tenia controlades quan ens comunicàvem amb altres indis ja sigui per pròpia preocupació o per desconfiança amb els altres. En aquests casos, intenteu parlar amb ell i segurament es pugui arribar a respectar les dues parts i arribar a un consens mutu.


Introducció a la cultura i la societat

Coses importants que et trobaràs a l’Índia: caos, brutícia i soroll a les ciutats (els cotxes xiulen per tot). Llavors què has de fer? Pel caos anar amb molts de temps (no tenir pressa) ja que els autobusos tarden molt a arribar a lloc; els trens van més a l’hora. Però en general és bastant caos, pren-t’ho amb calma. També et sorprendrà moltíssim com gestionen el tema residus; que bàsicament és llençant-la a on sigui, ja sigui pel carrer, des de casa, des del tren; tot al carrer on després ho acumulen i ho intenten cremar.

Et trobaràs molts més homes que dones, crec recordar que hi havia una proporció de 10 homes i 8 dones,és a dir que n’hi ha per parar un tren. Entre tots ells, me’n vaig trobar de tot tipus des de ser l’heroi del dia a estafar-nos de mala manera; les dones eren més reservades i si accedien a ajudar-te ho feien de bona fe.

Tot això no és dolent sinó que és com viuen ells, això i altres aspectes és el que fa de l’Índia d’allò més especial, en què t’hi enamores o no la suportes.


Com moure’s

Pot ser complicat o senzill; depèn on vagis no hi haurà tren i per tant, la teva única alternativa és l’autobús. L’autobús, n’hi ha de diversos tipus, els del govern, barats, autèntics i lents però de fiar. Privats us estafaran amb el preu dient que són ràpids amb a/c per la meva experiència no en tornaria a agafar més.

El tren amb una gran xarxa a l’Índia, puntuals i ràpids. El problema que em vaig trobar és com comprar el bitllet ja que necessites targeta de l’Índia o sinó anar a l’estació de trens, però ens vam trobar que no hi havia bitllets pel dia que volíem marxar, depèn molt de la destinació i del dia, era un dia festiu per ells en aquest cas.

Ara mateix no recordo quina classe era, però la bàsica i sense a/c, fa molta i molta calor depèn de la regió de l’Índia en què estiguis però quan el tren arrenca amb les finestres obertes estàs de meravella. Hi ha tres llits a cada banda que cada un d’ells és un seient, per tant, a l’hora d’anar a dormir pots estar-hi perfectament. Si és trajecte de dia tothom està assegut al llit de baix. Per ciutats, el rickshaw o otto (com ho pronuncien) és el que faràs servir per tot fins i tot amb les motxilles grans. Que no t’intentin estafar més del compte, ja per ser turista pugen el preu del que costaria, sinó vols jugar amb el preu comenta-li al conductor que posi el meter (com el taxímetre).


Com comunicar-se

La majoria sap parlar anglès, si més no els més joves. La gent que viu del turisme en sabrà si vas a pobles on no és freqüent trobar-se’n et serà més difícil, però si es vol la gent s’entén; no vam tenir cap mena de problema de comunicar-nos pel que fa al idioma.

Si parlem de comunicar-nos en general, si que vam tenir-ne ja que per ser dones no ens tenen massa en compte i per tant, la comunicació dona-home indi és bastant difícil, sempre hi ha excepcions però ho vam notar bastant.


Diners

Les rupies sinó recordo malament, 60 rupies=1€, un cop et trobis un lloc on el canvi sigui favorable, canvien força. Jo anava amb tots els diners en metàl·lic, la majoria a sobre meu amb aquelles coses que et poses a la cadera per dins els pantalons, juntament amb el passaport.

La Índia és el país més barat que he anat, pots dormir per 1€, tenir bufet lliure (comentari a l’apartat d’alimentació) per 40 rupies i el transport no és massa més car, tot i que en el meu cas és amb el que em vaig gastar més; en general és molt molt barat, així que no cal que agafeu un gran dineral però si que per aconseguir preus baixos és necessari regatejar força, ja aniràs agafant la pràctica.

 

Alimentació

Durant el camp de treball vam menjar molt bé, ja que el camp leader sabia que tenim problemes amb el picant exagerat d’allà i com anàvem sempre els mateixos llocs ho tenien en compte i era sweet. Quan menjàvem a l’escola igual que els nens que van ser 3 vegades, et menjaves més naan o chapati (pa) i arreglat; o sinó arròs blanc. Realment, vaig gaudir molt menjant al Sud de l’Índia. Has de tenir en compte que menges tot vegetarià, sinó ho ets suposo que algun cop per demanda del grup et portaran algun lloc per menjar una mica de carn. També vam tenir problemes amb anar de ventre, portàvem fibra complementada amb vitamines, ens va anar molt bé. No vam tenir problemes del revés, per sort; t’has d’assegurar únicament amb l’aigua, l’altre és cosa de la ment, tot i que el líquid aquell d’alcohol va molt bé per posar-te abans de cada àpat.

L’alimentació en general: PICANT. Sense manies es menja tot; es pot dir que jo vaig menjar de tot amb mosquits per allà inclosos, una poma amb pell sense rentar i amb terra afegida i no em va agafar res; tot i que no cal arriscar-te que després ho pots passar malament.


Viatjar abans o desprès del camp

Es pot viatjar abans o després i és una gran oportunitat per veure més, i l’Índia té grans llocs que valen molt la pena. Un d’ells és la regió de Ladakh al Himàlaia, és preciosa; tinc pendent tornar-hi, mai havia vist un lloc semblant i la gent tibetana és molt molt maca, és un món apart de la Índia, genial per desconnectar.

És bastant difícil coincidir tots els dies amb altre gent del camp i per tant, organitzar una ruta maca, però sinó ho feu sols, i per tot arreu trobareu altre gent que també viatgi com vosaltres i no sigui del camp de treball.

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!