Índia– Bangalore

Entitat organitzadora

FSL-Índia

Localitat, poble

Bangalore

L’experiència en el camp

Organització FSL-India. Conviure mai es fàcil, però sempre enriqueix i diverteix. El pitjor es trobar-te amb una organització que funciona com una empresa, sense ideals més que el conservadorisme indi camuflat en les formes i poca cosa més, que van més pels diners que per que creguin en els programes. Però de tot en pots treure coses positives.

 

Introducció a la cultura i la societat

Cultural i socialment són més tancats en aspectes que nosaltres no ho som. A vegades cal vigilar algun comportament si no vols trobar-te envoltat d’una gentada observant fixament, i que no marxen fins que no s’avorreixen de mirar. Són molt generosos, sobretot si vas amb algú indi. I tot hi que hi ha de tot, aquells que et vulguin ajudar ho faran sempre a canvi d’alguna cosa (solen ser diners).

Cal dir que a l’Índia, igual que a tot el món, hi ha persones tan obertes i occidentalitzades com els que som d’aquí, solen ser persones d’un nivell econòmic bastant més favorable. Per tant, en cap moment et sentis obligat/da a comportar-te com un vegetal/monja, tot i que l’organització ho vulgui i pràcticament t’obliguin. Perquè l’organització sigui d’ideologia conservadora no vol dir que tots els indis ho siguin i que per a ells sigui una falta de respecte el teu comportament. Com a  tots els països, hi haurà gent que li serà igual, i d’altres que ho criticaran.


Com moure’s

Tren, avió, autobús. És una mica caòtic al principi entendre com funcionen (a les grans estacions solen tenir guixeta per als turistes). Però tan en autobús com en tren (llargues distàncies, no serveix pel transport urbà o metropolità) hi ha diferents classes/categories que segons el que paguis seran mes confortables o menys, es una elecció personal. Per al transport urbà sol haver primera i segona però les dues son bastant cutrilles si compares amb els transport públic europeu.


Com comunicar-se

Anglès. I llenguatge corporal.


Diners

Pel fet de ser blanquet et voldran treure la pasta com sigui. Els preus sempre te’ls inflaran. A les grans ciutats (Mumbai i Delhi, Bangalore, Calcuta, Madras) tot sol ser més car, però a petites ciutats i poblets dormir per 400 o menys rupies (menys de 7 euros) per persona, es fàcil de trobar (en condicions molt dignes). El menjar per 100 rupies i menys o una mica més el pots fer també, per àpat (un euro i mig més o menys). I el transport públic es barat, (tren de 8 hores uns 10 euros en primera, prop d’uns 300km en tren, i uns 6 euros en segona i anar baixant).

 

Alimentació

La del camp de treball més que bàsica és escassa i et deixa pràcticament sense energia. Arròs amb caldo a base d’espècies i quatre verduretes, pa de farina i algun dia amb sort nudles amb una mica de pollastre o ou. Sempre això, i en la quantitat justa (per res abundant). A la resta de l’Índia depèn del que paguis però per poc pots menjar molt bé, gairebé sempre picant, però el menjar més bo no és el que més pica. Menjar occidental en pots trobar però més car.


Viatjar abans o desprès del camp

Si vas amb algú perfecte i si vas sol coneixeràs gent sempre que vagis als llocs turístics (els de les guies). Potser una noia/dona ha de vigilar una mica més, però viatjar sol no és un problema, la societat índia no es gens agressiva (pel que a violència i robatoris es refereix).

 

 

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!