Mèxic– Culiacán

Localitat, poble 

Culiacán

L’experiència al camp

Els primers dies la meva experiència al camp va ser molt positiva, la gent era molt simpàtica, agradable, acollidora, etc. Però amb els dies van sorgir alguns conflictes. Es van anar formant grups: els de la ONG nativa (joves voluntaris, societat educadora), els voluntaris de la comunitat on estàvem actuant i els voluntaris internacionals (entre ells jo). A més a més, les normes de puntualitat eren molt estrictes i encara que dels 15 dies només en vam treballar tres matins i una tarda, no teníem temps lliure. Eren obligatòries activitats com ecoturisme, etc. Tot i així va ser molt enriquidor poder conviure amb els voluntaris de la comunitat, ens van tractar com si fóssim la seva família i ens van fer sentir molt bé.


Introducció a la cultura i la societat

La cultura de província a Mèxic (fora de les grans ciutats com DF, Guadalajara i Monterrey) és tradicional, conservadora i catòlica. A mi em semblava estar vivint a l’època dels meus avis: de festa al ball de banda, sempre ballant amb parella, festes de 15 anys, etc. La gent és molt amable i oberta, et fan sentir com a casa des del primer moment. És molt comú diferenciar-se per classe social (ric i pobre). Crec que hi ha molta influència d’EUA. A les ciutats les coses són diferents, la cultura es més semblant a la nostra en aquests aspectes.


Com moure’s

Mèxic és un país gran i les distàncies també són grans. No hi ha xarxa ferroviària ja que va quebrar després d’una gran crisi econòmica. Tanmateix hi ha una gran oferta de companyies d’autobusos (camions). Pots trobar des de busos sense aire condicionat i lents fins a busos molt equipats, còmodes i amb tots els serveis, depenent del preu del boleto. El metro a Ciutat de Mèxic va força bé, encara que a hores punta està molt saturat. El transit en cotxe a Ciutat de Mèxic és una mica caòtic, sembla com si no hi hagués normes de circulació i diàriament es munten uns grans embussos.


Com comunicar-se

Els mexicans parlen espanyol amb el seu peculiar accent mexicà, tenen expressions diferents a les nostres, però en general es senzill entendre i fer-se entendre. Són amables i els agrada que els expliquis coses d’aquí, que els parlis alguna cosa en català, etc. La major part de la població no parla altres idiomes, ni tan sols l’anglès. És impactant, tenint en compte el nombre de persones que ha emigrat a EUA, que usualment hi viatja a comprar, etc.


Diners

En general s’aconsella portar els diners repartits en diferents llocs per si ens roben (tot i que sobretot Ciutat de Mèxic es una ciutat una mica perillosa, si prens les precaucions normals no ha de passar-t’hi res). És una mica complicat canviar euros per pesos mexicans, ja que la majoria de bancs només canvien dòlars. Tot i així és recomanable canviar-los al aeroport. Treure diners del banc és una altra opció, encara que et cobren de comissió uns 7 o 8 pesos cada vegada que en treus. Per això et surt a compte treure molta quantitat de cop.

En general, el cost de vida a Mèxic es més baix que aquí (sempre i quant no et moguis per zones turístiques com Cancún, Mazatlán, Acapulco, etc.). En el meu cas on més diners em vaig gastar va ser en transport. Com que les distàncies són tan llargues, encara que el preu sigui molt més baix que aquí, acaba sortint car.

 

Alimentació

A Mèxic el menjar es molt diferent al d’aquí. Es menja amb truita, tacos, burritos, quesadillas, enchiladas, etc. Sol ser picant tot, encara que si demanes que no et posin molta salsa, al final t’hi acabes acostumant. És usual esmorzar molt bé, ous remenats amb pernil, frijoles (alubies) i truita. Solen beure molts sucs de fruita, sucs d’avena i aigua de Jamaica (és un suc d’una planta que té propietats diürètiques i un gust molt bo).

Tot el temps estan picant alguna cosa de menjar. De fet al carrer a cada passa hi ha una paradeta de menjar, ja sigui menjar, dolços, gelats, fruites, etc. Al campament vam tenir tots (inclús els mexicans), diarrea i gastroenteritis. Tot i així cal sumar-hi la calor (40 o més graus) a Culiacán. Però no va tenir més conseqüències.


Viatjar abans o desprès del camp

Viatjar per Mèxic es fàcil i enriquidor. Hi ha molts Mèxics diferents i, encara que les distàncies son molt llargues, si que és gratificant visitar altres llocs a part d’on es fa el campament. En el meu cas vaig poder visitar el DF, Guadalajara, Culiacan, (Mazatlan és molt bonic!), la Barranca del Cobre (increïble!) entre Mochis i Chihuahua, el Fuerte i Creel (Creel està ple de indígenes tarahumares, és un poble molt bonic), les platges del Pacífic (Manzanillo) i pobles com Colima. I ciutats com Zacatecas o Guanajuato son molt boniques! Us les recomano. Bàsicament vaig poder visitar el Nord del país. Però el Sud com Oaxaca i Chiapas són llocs molt aconsellables de visitar. A Chiapas es on pots veure més guerrillers zapatistes.

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!