Montenegro

L’experiència en el camp

Cada dia havíem d’estar llestos per començar a treballar a les vuit del matí. Però com que els costa molt posar-s’hi, fins les 9 no començàvem. Cada tres quarts d’hora fèiem una parada de quinze minuts. Així fins que eren les dotze. Dinàvem sobre la una, i a les dues i mitja ja marxàvem cap a alguna ciutat per passar l’estona. D’activitats programades només en vam fer una, on vàrem anar a veure un llac anomenat Skadar Lake on sol es pot accedir amb barca. La resta de dies ens vam organitzar entre els que hi érem al grup (unes 15 persones).

Els monitors són molt amables però molt ganduls. Fan el que fa la gent de Montenegro (menjar, dormir i viure de l’aire de Montenegro). La convivència amb el grup va ser molt bona. Potser hi havia molta gent que parlava francès i això va fer que ells s’aïllessin més de la resta del grup.

Introducció a la cultura i la societat

És un país molt jove (des de 2006) on encara queda marcada l’empremta del comunisme.

No només a Montenegro sinó be a tots els Balcans. Allí no treballa ni el tato. Dormen (molt), mengen (el que poden) a qualsevol hora, beuen la seva beguda típica (anomenada rakija) que ve a ser una cosa semblant o més forta que l’absenta i passen l’estona mirant-s’ho tot amb molta calma.

A l’hora d’anar a treballar els costa molt posar-s’hi. La majoria dels productes que consumeixen són importats. El país no té industria per impulsar l’economia. A més a més la gent llença les escombres on li sembla bé i allí es queda per sempre. Les noies s’arreglen molt i són molt maques. Respecte els nois (la gent de Montenegro i Sèrbia) són tal com els veiem per Espanya: mal arreglats i molt deixats (amb bona panxa). Són molt patriotes però tot i això quan anàvem recollint la seva “merda” de seguida et conviden a prendre alguna cosa dintre de casa seva. Cosa que aquí no ho fem amb desconeguts.

Com moure’s

Donat que no entenen ni a la de tres l’anglès (en cap lloc), si pots, millor anar amb autobús. És relativament barat. Per ficar un exemple, una distancia com de Barcelona a Girona surten autobusos cada 30 minuts aproximadament.

Com comunicar-se

Del que se’n diu anglès, millor que no ho anomenem. La majoria de la gent només parla el montenegrí. La gent gran sap parlar el rus donat a que en temps no gaire llunyans hi estaven instal·lats els comunistes a la zona dels Balcans. Respecte a la gent jove hi ha molts pocs que saben parlar l’anglès. Si els saps dir alguna paraula en el seu idioma t’ho agraeixen ràpidament i encara més si els dius que vens d’algun país com Espanya, Portugal o bé França.

Diners

Amb els diners no hi ha cap problema. Utilitzen l’euro com a moneda corrent.

Tot i això a l’aeroport vam veure que els preus no estaven amb euros. No vam saber en quina moneda eren.

Alimentació

Mengen molt de pa. I el dia que no mengen pa és perquè mengen patata bullida. És una alimentació de subsistència. Res de luxes. Al camp de treball vàrem fer grups de dos o tres persones. Cada dia li tocava cuinar a un grup. Per cuinar anàvem amb el líder i compràvem els ingredients. Això sí, si veia que era molt car no ho comprava. De gana no vam passar. Però el menjar deixa molt que desitjar.

Viatjar abans o després del camp

El millor es viatjar després perquè ja saps de què va la cosa.

Altres consells

Si ets noia s’ha de parar compte amb els homes borratxos perquè no estan gens civilitzats.

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!