Alemanya (Nord-est)

Localitat, poble

Nord-est d’Alemanya

L’experiència en el camp

La meva experiència va ser més que increïble. M’ha fet canviar i pensar en coses que mai m’havia plantejat. Sempre estàvem al camp, entre els boscos, excepte quan anàvem a les ciutats, que encara que fossin ciutats, eren petits pobles. Pel que fa a les activitats, també va estar molt be. El nostre treball no era gaire dur. Havíem de tallar les “males herbes” per tal d’augmentar la possibilitat de crear un nou bosc i més diversitat en aquest. També havíem de fer un mur per a insectes. Era també, però, per poder augmentar la biodiversitat. Tots els materials els vam crear nosaltres amb fang terra i pedres. La convivència amb el grup, per a mi, va ser el millor de tot el camp. Nomes érem deu persones contant els monitors, però estàvem sempre junts: menjant, viatjant, jugant… Vam estar tres setmanes 24 hores junts, d’aquesta manera ens vam arribar a conèixer molt bé, tant que cap de nosaltres volia tornar a casa en acabar el camp. Amb els monitors tot molt bé, eren dos joves voluntaris més del grup. Intentàvem sempre escollir el millor per a tots i mai vam tenir cap problema!

Aquesta experiència m’ha marcat moltíssim. A partir d’ara vull ajudar molt mes al medi ambient tal i com les persones que vaig conèixer al camp em van ensenyar. Gràcies al camp he obert molt la meva ment a altres realitats. A causa d’això m’encantaria tornar a la masia on vam estar, anar pel meu compte i ajudar altra vegada en el que pugui ajudar! A partir d’ara intentaré viatjar el màxim que pugui pel meu compte i a la vegada fer alguna cosa per ajudar al medi que ens envolta. Vull continuar fent camps de treball. Ja estic planejant de viatjar a visitar als companys que vaig fer durant l’estança al camp i fer un altre camp a Alemanya o a Europa del Nord.

 

Introducció a la cultura i la societat

Vaig estar en un camp vegetarià. Tot era molt natural. A la casa on vam estar totes les instal·lacions eren fetes pel pare de la família que viu allà. Havia adaptat tot per tal que els lavabos, dutxes, taules, cadires i fins i tot les parets estiguessin fetes per tal d’ajudar al medi ambient. Pel que fa a l’idioma, no va haver cap problema. Al contrari, és una experiència perfecte per poder arribar a conèixer altres idiomes i cultures d’arreu del món. Personalment, em va obrir la ment i els ulls a les realitats que m’envolten i que mai m’havia plantejat. La regió em va enamorar.

Es una regió plena de natura, boscos, camps de conreu, que es visiten per mitjà de la bicicleta que ens deixen a la casa. És una part d’Alemanya que m’ha sorprès molt, mai m’hagués pensat que m’agradaria tant. En arribar a Berlin per agafar l’avió ja no volia tornar.

 

Com moure’s

La zona, com ja he dit abans, es molt natural i camps molt oberts. Hi ha petites carreteres que comuniquen els petits pobles del Nord Est d’Alemanya. Normalment anàvem en bici als pobles mes propers. Per anar a un lloc molt més llunyà, agafàvem el tren. Era la forma més fàcil per poder moure’s al voltant de tota Alemanya. Fins i tot si volíem podríem haver anat a visitar Berlin!

 

Diners

Personalment, jo no vaig haver de gastar gaire diners. Tot estava pagat per la organització a la qual treballava l’home de la casa. En cas de voler comprar alguna cosa a les ciutats també estava pagat. El que si que havia de comprar cadascú, en cas de voler, eren les begudes alcohòliques. Com era un camp vegetaria, també era alcohol-free i drug-free, per tant aquestes despeses no entraven en el que li donava la organització.

 

Alimentació

Pel que fa a la alimentació, és algú a tenir bastant en compte. El menjar era 100% vegetarià. Jo vaig escollir aquest camp principalment per la curiositat que em causava el fet de viure com un vegetarià durant un temps. Quan vaig arribar allà, tenia moltes ganes de viure aquella experiència, però en aquell moment jo no sabia que em marcaria tant. Quan anàvem a les ciutats si que podíem comprar carn o el que volguéssim menjar però la qüestió era que ja no em m’interessava menjar carn. A hores d’ara vull continuar la dieta vegetariana ja que durant les tres setmanes del camp em vaig sentir perfectament tant moralment, físicament i pel fet de que gràcies a menjar aquella dieta sabia que estava ajudant d’alguna manera al medi ambient. Però el menjar mateix era bastant variat. Molts vam fer menjar propi del nostre país de manera que donàvem a conèixer una mica de la nostra cultura i menjar.


Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!