SDA 202 GRABSTEJN CASTLE I/2018/República Txeca

Carla Montoya _voluntariat_2018

Entitat organitzadora

Inex

Localitat:

Chotyně, República Txeca

Experiència al camp

L’organització va ser molt bona, aclaridora. El camp és jardineria més que una altra cosa, a mi m’encanta, així que no vaig tenir problema, però si vas pensant que netejaràs quadres antics vas equivocat. Arrencar males herbes, netejar la pols, etc. Igualment, el recomano, és un lloc tranquil i molt maco. A l’hora de treballar, el pla era 6h/dia, però podíem canviar-ho com volguéssim per tal de guanyar hores i, així, un dia més de descans. En total vam fer el cap de setmana, el dissabte abans d’anar-nos-en i un divendres més. I els vam aprofitar tots! No em puc pas queixar: vam visitar un munt de llocs propers i interessants (Hrad nad Nisou, Zittau, Liberec, la frontera dels 3 països…)

Com preparar-se el viatge?

És un país de la UE, així que amb el DNI i la Tarjeta Sanitària Europea vas bé. Recomano anar a Praga, perquè a l’infosheet t’expliquen de forma molt clara com arribar al poble des de la capital. Tanmateix, no hi ha problema si vas a un altre lloc, perquè t’explicaran com anar-hi des d’on siguis.

Quant a què portar i que sigui indispensable, botes de camp!! Treballaràs o a un lloc pla o a una pendent molt pronunciada, però a ambdós llocs necessitaràs un bon calçat perquè es pot arribar a fer malbé. També recomano ulleres de sol i un impermeable, perquè bé pot fer molt de sol, bé pot ploure a bots i barrals.

Introducció a la cultura:

Dinen i sopen molt d’hora, com a Anglaterra, França i Alemanya. Cap allà les 12-12:30 pel dinar i 6-7 pel sopar. I les 7 ja era tard. Pensava que em quedaria amb gana, però la veritat és que no va estar tan malament!

Com comunicar-se:

Per proximitat i la universitat, apart de txec els nadius solen parlar alemany també. L’anglès entre el jovent sí que té pes, però no amb els més grans. Tot i així, no és problema, sempre es pot fer senyals o directament un traductor d’internet!

Com moure’s

A Praga el transport públic és molt barat i senzill d’usar. Tenen un web informatiu amb totes les línies de tots els transports que hi ha, molt ben explicat. Fan servir, i no sols a Praga, sinó a altres ciutats, com Liberec, el tram més que una altra cosa. És el millor perquè no camines i pots veure la ciutat mentrestant.


Al castell, però, és caminant (Hrad nad Nisou està a 20min a peu) i amb tren, perquè està perdut a una muntanya, i és molt petit. Però és fàcil d’utilitzar i no té pèrdua.

Diners:

Fan servir corones, tot i que al tren que has d’agafar per anar a Chotyně accepta euros perquè arriba fins Alemanya. A més, la moneda és molt barata (1 euro = 26~ Kc) i Txèquia en si és barata.Com a exemple puc afirmar que vaig comprar 8 postals per 30cent (8Kc), vaig entrar a museus per menys de 5€ i vam menjar de forma contundent i de qualitat per 159 Kc (6,20€)

Alimentació

El plat que més us trobareu són els knedlíky (dumplings), que són com pa tou i dolç acompanyant carn i salsa, molt bo. També els bramborák (potato pancakes)! Al camp va estar molt bé perquè ens vam organitzar en parelles i quasi cada dia es feia un dinar i un sopar típic dels països que tocaven. Per exemple, jo vaig anar amb un noi belga, i vam cuinar plats d’allà i d’aquí, però també vam fer pasta un dia. Hi havia problemes amb l’escassedat del menjar, però entre la campleader i tots nosaltres ens ho vam organitzar i vam tenir suficient menjar tots els dies.

Viatjar abans o després del camp

Jo vaig viatjar abans del camp i em vaig quedar una tarda a Praga després per veure la Casa Dansant perquè el meu avió sortia de nit. Era el primer cop que feia aquest tipus de viatge, així que només em vaig agafar dos dies davant, però hagués estat millor uns quants més perquè no vaig poder veure gran cosa de la capital.

Els dos dies d’abans vaig anar al castell, la plaça i el pont de Carles, el mur de Lennon, el museu de Kafka i el parc Letna. Sembla bastant, però no ho és, i vaig anar molt atabalada. Agafa mínim tres o quatre dies, que si no acabaràs fatal!

Altres consells

La clau rau en treballar com a equip i si el teu campleader és molt bo, com vaig tenir jo la sort, no el deixis sol, perquè al cap i a la fi és un voluntari com tu i, en definitiva, una persona. Evidentment, ell serà qui hagi d’organitzar les coses, però si tractes de donar idees o suggerències tot anirà molt millor!


Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!