Snezhinsk, Rùssia

Localitat, poble

Snezhinsk

L’experiència en el camp

El camp era un campament d’estiu per a nens i nenes de 6 a 16 anys, on estaven dividits en grups per edats, hi havia 14 equips diferents, perquè hi havia uns 400 nens. Un dia normal era aixecar-se a les 8h i fer exercicis matinals (amb monitors qualificats). Un cop acabat esmorzàvem i desprès es feien activitats. Depenent del dia les activitats les fèiem les voluntàries ja que per exemple era “Italy Day” o “Spanish Day” i organitzàvem jocs per als nens, sempre dividits en 2 grups (petits i grans). Un cop acabat es dinava i de 2 a 4h hi havia “siesta time” on els nens descansaven i els monitors i voluntaris organitzàvem un ball o un espectacle a la tarda. Als russos els encanta fer aquest tipus d’activitats i són molt estrictes fins i tot amb el vestuari que havien de portar. A les 16h es berenava i es feia l’espectacle per als petits, desprès es sopava i es tornava a fer l’espectacle pels grans. Un cop acabat es tornava a menjar (es menjava 5 cops al dia). Finalitzat els nens se’n anaven a dormir i els monitors (només els russos) feien una reunió per decidir què farien l’endemà. El problema d’aquests era que només es parlava en rus, per tan les 5 voluntàries que érem de fora no enteníem res. Alguns dies després d’aquesta reunió s’assajava un altre ball, sinó ens quedàvem alguns monitors a la sala de reunions a xerrar quan ja no hi havia nens. Aquest era un dia normal al campament, també hi havia dies que ens organitzaven excursions només per a nosaltres com anar a la muntanya, conèixer alguna ciutat o altres dies teníem 6h lliures i no podíem fer res ja que no només hi havia un poble al costat que era molt petit.


Amb alguns monitors russos la convivència era difícil, més que res pel fet de l’ idioma que no era el seu fort, no sabien anglès (cosa que ja ens havien advertit), però no ens pensàvem que fos tant. Altres entenien l’anglès però els feia vergonya parlar-lo, no obstant n’hi havia uns 5 o 6 que o bé en sabien o s’esforçaven en parlar amb tu. En canvi amb els monitors estrangers que només érem 5 la convivència va ser el millor, tot el dia estàvem junts.

Per als nens al principi era estrany que nosaltres hi fóssim. Era el primer any que hi havia estrangers allà i ens miràvem amb cares rares, però després de mica en mica es van anar acostumant a nosaltres i ens venien, ens feien petons, abraçades, intentaven parlar-nos. Encara que no els entenies veies que s’esforçaven i això et feia sentir bé i també els ajudaves una mica amb l’anglès.


Introducció a la cultura i la societat

 S’ha de dir que Rússia és un país molt diferent del que ens pensem. Sí que hi ha la gent seria, sobretot els policies i en els aeroports, la gent pot ser esquerpa però com a pertot. Potser la sort que vaig tenir va ser que vaig anar més cap al Sud, a prop del Kazakhstan i allà la gent és simpàtica, els voluntaris van ser molt agradables amb nosaltres i de seriós i tot això res. La cultura és diferent tenen pensaments diferents als nostres sobretot amb l’energia nuclear i tot el que envolta aquest tema, però això es degut al govern rus que els hi ha imposat que l’energia nuclear és la millor i el que ens diguin els altres es mentida, per tan és millor no parlar d’aquest tema perquè sempre et diran que tenir una central nuclear al costat de casa és molt normal i que no els passarà res, que tot esta net i que no hi ha res contaminat. Al lloc on hi havia el campament era territori d’una ciutat prohibida, és a dir, d’una ciutat on només els habitats de Snezhinsk podien entrar-hi amb un passaport especial.

Aquesta ciutat és tancada al públic i a més tenen càmeres al voltant tot això perquè hi ha una central nuclear on estan fabricant alguna cosa que no es pot dir.

Ens va venir la policia d’immigració a fer-nos firmar uns papers conforme no volíem entrar a aquella ciutat, que no voldríem conèixer ni preguntar sobre aquella ciutat, i tot això per als habitants d’allà era el més normal. Després a part d’això la seva mentalitat és força semblant, la seva religió és l’ortodoxa i la majoria d’ells són creients però si no parles del tema ells tampoc te’n parlaran.

 

Com comunicar-se

 Es podria dir que saps rus o malament vas. Ja que hi ha poca gent que té un bon nivell d’angles. Per tan és millor abans de marxar saber una mica de rus per parlar amb la gent d’allà.


Diners

 La seva moneda són les rubles i només es poden canviar allà. És una mica complicat perquè tenen bitllets i monedes amb el mateix valor i a vegades és una mica embolicat. També tenen una moneda més petita que es ¼ d’un cèntim que sempre en tens molts i no saps què fer-ne. Per canviar els diners allà és millor que no estiguin ni arrugats, ni replegats i que es vegin el més nou possible ja que, si no, et cobren comissió.


Alimentació

 Tothom es pensa que a Rússia fa molt fred i no és veritat. A l’estiu la calor era insuportable, també ens van assegurar que vam anar-hi en una bona època on no ens va ploure. Això ho dic per introduir el seu costum de beure té calent a totes hores o coses calentes, com la sopa de verdures bullint o l’aigua calenta-tèbia per als menjars.

En el campament es menjava 5 cops al dia i no era gaire variat: sempre per dinar teníem sopa més un plat de puré/arròs/pasta/kasha (típic rus) amb una croqueta/troços de pollastre/vedella i per sopar el mateix però amb amanida.

Per esmorzar era més variat però bàsicament era arròs amb llet/kasha/truita/pasta. Els berenars i el brake d’abans d’anar a dormir solien ser galetes amb llet o una mena de compota calenta.


Viatjar abans o desprès del camp

 

Jo hi vaig anar 3 dies abans i va ser fantàstic. Els primers dies vaig anar amb una voluntària de Chelyabinsk a dormir a casa seva, on ella em va ensenyar la ciutat i on també vaig conèixer altres voluntaris. Al final del campament també em vaig quedar un dia més (també per problemes amb l’avió) on tothom va ser molt simpàtic i els voluntaris russos ens van acompanyar un dia més a la ciutat a més que també em van acompanyar a l’aeroport a acomiadar-se.

En resum, és una gran experiència, recomano aquest campament a tothom, sortiu dels tòpics i aneu a Rússia. Europa és tot el mateix us asseguro, no tingueu por de viatjar sols i tampoc de ser l’única persona del teu país, és el millor de veritat! T’espaviles i, vulguis o no, una cosa en tu canvia.

Aquí us deixo un vídeo, on la televisió russa ens va venir a gravar al campament ja que era una novetat que 5 voluntaris anessin a aquell campament, (només sortim 3 de les que érem perquè les altres van tenir que marxar abans) i on es pot veure com era el campament, els nens i també com la nostra intèrpret ens comentava el que passava.






Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!