Suïssa

L’experiència en el camp

L’experiència al camp en general es bona. Érem molt poquets (7) i això fa que sempre estiguis amb la mateixa gent, per tant que es fàcil que surtin roces. Però amb bona voluntat sempre hi ha solució. La relació amb els monitors era molt bona i també amb alguns nens.

El dia a dia consistia en prepara l’esmorzar, fer el dinar, el sopar i entre mig anar a banyar-nos al llac, jugar amb els nens, dormir o llegir a la gespa. A la nit hi havia festa, els divendres disco amb els nens i altres dies: nit de pòquer, anar a la ciutat o simplement musiqueta i una bona cervesa. Tot això sí amb els nens al llit i nomes els monitors, profes i voluntaris.

Introducció a la cultura i la societat

Els suïssos en general son una mica tancats, però si l’emergència es clara (jo vaig acabar a l’hospital) es preocupen moltíssim i t’ajuden en el que faci falta sense esperar res a canvi (em van anar a buscar 20 euros que havia deixat de fiança i me’ls van tornar). Si coneixes a algú llavors tot canvia son molt oberts, amables, alegres, bona gent.

Simplement es veu que tenen por de que s’aprofitin d’ells o els facin mal (estan molt sensibilitzats pels atacs que hi ha hagut a Europa recentment (Atocha, Londres, Noruega). Es imprescindible portar una assegurança mèdica (també serveix la targeta de la seguretat social europea). NO hi ha sanitat pública. Hi ha una llei molt curiosa i que pocs suissos coneixen que diu que és obligatori portar un mínim de tres francs quan surts al carrer.

Com moure’s

Es famosa la puntualitat suïssa així que el millor és agafar el transport públic, especialment els trens. La xarxa ferroviària és molt extensa, tot i que bastant cara. És interessant estudiar la pàgina de la SBB (la Renfe d’allà), sovint hi ha grans descomptes en els trens.

Com comunicar-se

Parlen francès, alemany, italià i romanx, depenent de la regió. La major part del país és alemanoparlant, un gran part parla francès i al Sud italià. La regió on es parla romanx és molt petita.

A excepció de llocs turístics (oficina de turisme, albergs juvenils i botigues de records) la gent en general NO parla angles per lo que es convenient tenir unes mínimes nocions de l’idioma de la zona a on es vagi.

Diners

La moneda són els francs suissos que es poden canviar al banc o al mateix aeroport. 1CHF són aproximadament 90 cèntims d’euro. En general les coses són més cares que aquí. Bastant més cares. Si es volen passar uns dies de turisme en alberg la millor opció són els Backpakers, un cadena d’albergs juvenils on tenen cuina així es pot comprar al supermercat i fer-se el menjar. Altres et donen l’esmorzar però has de dinar i sopar fora i això es quasi prohibitiu.

Alimentació

Mengen majoritàriament pizza, pasta, patates i fregits, tenen un concepte de fer dieta bastant curiós. Això sí, tot és boníssim. La fruita i la verdura són molt cares per tant no abunden en la cuina del país però sempre n’hi ha una mica. Li posen moltes salses a tot.

Viatjar abans o desprès del camp

Personalment crec que és bo passar un parell de dies al país abans d’arribar al camp. Es un aventura perquè no saps com van les coses i en arribar al camp tens certes avantatges, ja t’has familiaritzat amb l’idioma i tens algunes anècdotes per explicar. És bo viatjar també després (més dies); és el moment de fer la visita turística, ja controles el transport, la llengua, els costums i així és molt més fàcil moure’s. És un bon país per viatjar sol. No hi ha perill, la gent t’ajuda si et veuen la necessitat i sempre coneixes a algú als albergs. Per als nostàlgics que viatgen sols potser es millor fer-ho al principi perquè així tens l’al·licient d’arribar al camp, en canvi, després ja portes molts dies fora de casa i la soledat es nota més.

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!