VSS38 / OTTOMAN TALES / 2017 – Sèrbia


1

Entitat organitzadora

Young Researches of Serbia – Voluntary Service of Serbia (YRS-VVS)

Localitat

Kupinik (Kupinovo, Sèrbia).

L’experiència en el camp

El camp de treball d’arqueologia que he realitzat ha estat a la població de Kupinovo a Sèrbia, a uns quaranta quilòmetres de Belgrad. Ha consistit en netejar aquelles zones i estructures del castell de Kupinik que quedaven mes afectades per la vegetació i pels arbres. Erem un equip format per deu persones procedents de Catalunya, Irlanda, Sèrbia, Japó, Alemanya, França i Espanya.

El primer dia que vaig arribar a Sèrbia vaig passar la nit a un alberg de Belgrad a Zel Stanica molt proper a l’estació central de tren. El segon dia vaig visitar el Museu d’Història de Belgrad amb una exposició sobre l’ocupació de la ciutat durant la I Guerra Mundial i una exposició sobre l’obra de la pintora Olga Ivanjicki. També vaig visitar el Museu Etnològic. A la primera planta d’aquest museu hi havien 72 vestits tradicionals serbis agrupats segons la seva zona de procedència regional. Molts d’aquests vestits estaven decorats amb monedes i simbolitzaven riquesa i posició social. A la tercera planta hi havia una gran multitud d’objectes tradicionals agrupats en diferents col·leccions i que formaven part de la casa, del transport, dels oficis o de les activitats econòmiques anteriors a la revolució industrial. També vaig visitar el Kalemegdan, una gran fortalesa situada estratègicament entre el riu Sava i el Danubi, i l’església de Sant Marc. A la tarda vaig agafar l’autobús cap a Kupinovo on hem vaig trobar amb les primeres voluntàries.

L’horari de treball era de dilluns a divendres i fèiem sis hores cada dia. Ens acompanyaven els coordinadors i un treballador d’una empresa de jardineria amb una motoserra que anava tallant les branques i els arbres mes propers a les muralles i a les torres. Els voluntaris agafàvem aquestes branques i les tiràvem en grans fogueres que anaven consumint les restes durant tot el dia. La feina no era molt cansada físicament però hi havia dies que plovia i teníem que parar a causa de la pluja.

El castell de Kupinik es troba situat a la població de Kupinovo, a la zona natural d’Obdeska Bara, un entorn privilegiat d’aiguamolls inundables que queda entre dos meandres del riu Sava i que rep el nom de la ferradura per la seva forma. El lloc es una reserva natural de primer ordre i es un centre important per ocells, encara que en aquesta estació no n’hi havia gaires. Els dies que feia bon temps, després de dinar, anàvem fins al riu Sava per descansar i nadar. Hem vist granotes, tortugues, esquirols i porcs domèstics que deixen anar pels boscos perquè s’alimentin de nous i de glans. El cap de setmana vam fer una sortida des d’Obrez fins a Kupinovo pels camins del parc natural. Vam pujar a una barca per creuar un petit estany i després vam seguir per diferents senders. La zona està molt neta i s’intenta preservar de l’activitat duta a terme per l’home.

El castell presenta una planta quadrangular amb quatre torres angulars i una cinquena torre a l’eix de la façana on es trobava la porta d’accés. Les dos torres angulars de la façana eren hexagonals mentre que les dos torres posteriors eren circulars. A uns metres de la muralla posterior del castell hi ha un pou excavat al subsòl i recobert amb rajoles. S’ha d’anar amb compte ja que no hi ha senyals que ho adverteixin. La primera menció del castell és en una font d’Hongria de finals del XIV. Al segle XV esta vinculat amb el governant serbi Vuk Grgurević Branković i la governanta Angelina. Segons els habitants de Kupinovo, el castell va ser la ultima plaça de Sèrbia en caure en mans dels otomans al segle XVI i després va ser destruïda. L’obra esta feta a base de morter, maons i encofrats. Els murs i les parets presenten moltes fissures a causa de la destrucció i l’erosió. A la població també es pot visitar l’església del Sant Esperit, l’església de Sant Lluc i l’església de Santa Angelina.

El dèspota Zmaj Vuk Grgurevik Brankovik va ser nét de Durad Brankovik i tenia com a objectiu convertir Kupinik amb la capital del territori, fet que va aconseguir l’any 1465. El seu nom significa Dragó Llop. Segons la llegenda, al 1485 el governant estava entre la vida i la mort. Finalment va morir i les campanes de la població van repicar tota la nit. Durant tres dies i tres nits els monjos van resar per la seva ànima.

Va ser dipositat amb una caixa de roure a la cripta de l’església de Sant Lluc. Però la seva història no va acabar aquí. Vuk va tornar miraculosament del món dels morts i va ser vist en moltes altres èpoques a la regió d’Obdeska Bara i altres llocs de Sèrbia. Durant la II Guerra Mundial va ser vist a Belgrad defensant la ciutat portant una casaca negra decorada amb botons daurats. Avui en dia, encara els vilatans de Kupinovo veuen en les ombres d’alguns voluntaris internacionals la figura d’aquest governant, que vol tornar a convertir Kupinik amb la capital de Sèrbia. Santa Angelina de Sèrbia va ser una governanta molt famosa que va succeir a Zmaj Vuk.

El dia 16 de setembre de 2017 va venir un periodista del Diari Nobosti i va fer-nos una entrevista que va sortir al mitjà de paper i al digital. També van venir estudiants de l’escola d’arquitectura de Belgrad i es van dedicar a fer mapes de les diferents estructures. Com activitats culturals paral·leles en Pera, l’arqueòleg local, ens va ensenyar uns vídeos molt interessants amb una recreació en 3D del castell, un vídeo turístic promocional sobre la zona i un vídeo del 1913 de producció alamana sobre l’entorn natural d’Obdeska. També ens va ensenyar molts objectes fets de bronze i altres metalls recollits a la zona i en altres jaciments. Durant els últims dies ens va visitar una comitiva formada per prohoms de la població i el territori per veure els canvis que havia experimentat el lloc.

La resta del temps el passàvem al centre d’interpretació de la població. Dormíem en unes cabanes del segle XVIII en matalassos inflables sobre el terra o en llits desmuntables de campanya. Els nois i les noies ho fèiem en cabanes diferents. En la cabana principal hi havia l’oficina i la cuina. Els dinars i els sopars els fèiem a l’exterior en unes taules que hi havia a sota d’un cobert. Hi recordo les partides de cartes, els jocs, les tertúlies sobre política, els dibuixos manga que feia la voluntària japonesa, el cel estrellat des de la torre de fusta o les pel·lícules irlandeses. La gastronomia local també estava molt bé a base d’estofats, patates, porc, pollastre, salsitxes, pa arrebossat, risotto, pizza o bunyols de carbassó.

La majoria de camps de voluntariat que he fet han estat relacionats amb el mon de l’arqueologia. Aquest camp es un dels que mes he gaudit com arqueòleg. La feina que fèiem no era d’excavació ni de laboratori, però poder estar en un lloc com aquest i poder-lo començar a descobrir del mantell de vegetació que durant segles l’havia estat cobrint, ha estat una experiència única i molt recomanable. El contacte amb altres voluntaris procedents de diferents llocs del món i amb la gent local també ha estat molt enriquidor. Si no hagués fet aquest camp segurament no hagués tingut mai cap contacte tant amical amb persones procedents de llocs tant allunyats del planeta.


Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!