WF52 / East of Iceland / Close to nature

Localitat, poble

Eskifjordur, Islàndia.

L’experiència del camp

El que més em va impactar d’Islàndia van ser els espectaculars paisatges, que gairebé un any després encara no trobo paraules apropiades per descriure, i les aurores boreals, que gràcies a la única fumadora del grup vam tenir la fortuna de veure tres vegades en quinze dies. Impressionants.

Tot i estar instal·lats a Eskifjordur, cada matí anàvem al poble veí de Neskapstadur, on treballàvem. Allà, la feina consistia en tallar males herbes, plantar estores de gespa, retirar brossa de la costa i dels camins i altres tasques per l’estil que, tot i que sovint requerien un esforç important, s’adaptaven a les capacitats de cadascú sempre que s’hi tingués bona predisposició. Treballàvem durant 4 hores al dia de dilluns a divendres gràcies a un acord amb els tècnics locals, ja que oficialment n’havíem de treballar 6.


Per resumir com era un dia tipus al nostre camp, adjunto una taula a continuació:

07:30 Hora de despertar
07:35 Esmorzar i córrer per no perdre el bus
08:30 Arribar a Neskapstadur
09:00 Inici de la tasca assignada per al matí
13:00 Recollida i dinar al port de Neskapstadur
14:00 Temps lliure per dutxar-se als banys públics
16:00 Autobús de tornada a Eskifjordur
16:30 Temps lliure a Eskifjordur
18:30 Posada en marxa del cooking team
21:00 Hora de sopar (aproximada amb 2h de marge)
21:30 Sobretaula/cerveses (independent de l’hora de sopar)
00:00 Hora de començar a anar a dormir

Les tasques “domèstiques” (fregar plats, parar taula, preparar l’esmorzar i el cafè, …) ens les repartíem en una taula de tasques omplerta de manera aleatòria i equitativa, de manera que tothom acabava passant per tot arreu.

Altres tasques com ara escombrar, fregar i endreçar l’escola les realitzàvem entre tots. Per sopar, organitzàvem nits nacionals, en que els voluntaris procedents d’un mateix país preparaven un menú típic del seu país, de manera que tothom cuinava algun dia i tastava plats d’altres cultures (realitzats amb més o menys gràcia però sempre comestibles i bons).

Pel que fa al temps lliure, majorment era autogestionat pels mateixos voluntaris que organitzàvem petites classes de tai-chi, capoeira, ballet o qualsevol cosa que poguéssim ensenyar i aprendre, a més d’excursions per l’entorn, un harlem-shake i fins i tot, vam filmar una pel·lícula de terror. A més l’associació de veïns del poble també ens oferia activitats com ara anar a muntar a cavall o una excursió en barca pel fiord, tot molt recomanable tot i les 5.000 corones de cada activitat.

Pel que fa al paper dels camps leaders, deixant de banda el paper que realitzaven com a contacte amb l’organització i com a gestors de l’economia del camp, es van integrar tant en el grup que es feia difícil distingir-los dels altres voluntaris quan treballàvem o en qualsevol activitat que es proposava. Realment, eren dos voluntaris més.


Com preparar-se le viatge

Pel que fa al transport, per arribar a Islàndia la manera més senzilla és en un avió fins a Reykjavik, en el meu cas directe des de Barcelona i per 350€, cortesia de Vueling. Tot i que és importantíssim reservar els vols amb molta antelació per evitar que es disparin els preus, recomano fer-se molt pesat amb la organització preguntant si disposen d’alguna oferta per a voluntaris, ja que una setmana després de fer la reserva del vol,  em van oferir un bitllet per 300€. Tot i això, insisteixo amb la antelació.

Per tal d’evitar pagar per un excés d’equipatge, jo vaig optar per la moda Ryanair, consistent a embarcar a Barcelona amb la roba més aparatosa que tenia (anoracs, xiruques, dos pantalons, polar). Amb els 30º de Catalunya vaig passar molta calor, però un cop al clima islandès vaig agrair aquelles peces de roba de més.

El moment de preparar la bossa és un dels moments més crítics de preparar el viatge. El temps a Islàndia és totalment impredictible, fet pel qual resulta imprescindible un bon anorac, impermeable (part de dalt i de baix, ja que quan plou, amb el vent, et mulles per tot arreu), roba de treball (a la que no tingueu massa carinyo, ja que hi ha molt de fang) i unes (o dues) bones botes acompanyades de mitjons que transpirin bé (humitat, suor, habitació compartida,… val la pena fer una inversió).

A part d’això, l’infosheet acostuma a incorporar una llista de coses útils (sac de dormir, bossa petita, sabó de roba -molt important el sabó de roba-, necesser,…). També es recomana portar alguna cosa tradicional del país d’origen, concepte que inclou des d’una secallona a una postal de la Sagrada Família, passant per un mp3 amb música d’aquí o un pernil (si us cap el pernil a la maleta probablement us esteu oblidant alguna altra cosa)


Introducció a la cultura

Al viatjar a l’estranger sempre topes amb alguna particularitat cultural dels natius, i els islandesos no en son una excepció. Serveixen carn de tauró podrit, pengen caps de cérvol als molls dels fiords i tenen vigilants als vestuaris de les piscines públiques per comprovar que la gent es despulla per entrar a la dutxa i s’asseca correctament al sortir-ne. Amb tot, cadascú és com és, i una cultura que piquem amb pals un tros de fusta per nadal perquè cagui regals no estem en condicions de burlar-nos de ningú. Així que respecte per les tradicions i costums, que estan a casa seva.

Com moure’s

Un cop a Reykjavik, Woldwide Friends (WF), l’organitzadora del meu workcamp, cobria el trajecte fins a Eskifjordur amb un autobús-furgoneta, anada i tornada per 150€. Tot i que inicialment vaig tenir dubtes, puc assegurar que és una bona opció, ja que permet fer cohesió amb els altres voluntaris abans d’arribar al camp al mateix temps que fas turisme rodejant tota la illa, pel sud per l’anada i pel nord per la tornada amb parades a les principals cascades, guèisers i punts d’interès turístic. A més, vista la distància i les deficiències del transport públic islandès, els 150€ és poden considerar un preu més que raonable.

Un altre bon sistema per moure’s per l’illa, com a mínim entre pobles propers, és l’autoestop, ja que la gent no dubta en acompanyar en cotxe a un grupet de voluntaris atrotinats que han d’anar al poble veí a comprar cervesa i paper de vàter. La solidaritat és un valor abundant a Islàndia.

Com comunicar-se

L’idioma oficial d’Islàndia és l’islandès, que és com el noruec però més tancat, és a dir, complicadíssim d’entendre i parlar. El gran avantatge és que gairebé tothom a l’illa té un nivell bo d’anglès, fet que permet comunicar-se de manera més senzilla. Entre els participants del camp, l’idioma oficial també és l’anglès, tot i que combinat quan és necessari amb llengua de signes i gesticulacions vàries.


Diners

En quant a diners, cal dir que Islàndia és, en general, un país car. A més, el fet de que hi hagi corones islandeses en comptes d’euros (160 corones = 1 euro aprox.) fa una mica més difícil controlar i gestionar les despeses. Tot i això, anant de camp de treball es pot sobreviure amb relativament pocs diners (comparat amb el cost d’un viatge turístic a l’illa). La previsió pot suposar un bon estalvi a l’hora de reservar els vols i l’hotel en cas que decidiu allargar la estada (cosa que recomano profundament). Una característica dels camps de treball a Islàndia és que sovint fan pagar una quota que va destinada a cobrir les despeses de la entitat organitzadora del camp. Per tancar l’apartat econòmic, recomano portar els diners en efectiu i també en targeta, ja que tot i que els islandesos acostumen a pagar els cafès amb targeta, hi ha comerços que només accepten efectiu. Com a curiositat deixo que el preu de la cervesa a Islàndia oscil·la entre els 3 i els 10€. Compte.


Viatjar abans o després

Quedar-se més dies (preferentment després del camp)..

Altres consells

Viatge:

Comunicar-se prèviament amb la organització i els altres voluntaris.

Canviar diners a qualsevol lloc que no sigui un aeroport (el canvi és pèssim).

No mirar massa la meteorologia. Canvia el temps cada 5 minuts.

Voluntariat:

Tenir clar que no és turisme.

No esperar que passin coses. Tenir un paper actiu i dinàmic.

Tenir una actitud positiva davant possibles problemes.

Anar amb ganes d’aventura i de gaudir de la experiència.

Per últim, el més important per fer un camp de treball és no tenir por. No tenir por de conèixer gent, de provar menjar i coses noves, d’arromangar-se i treballar, de despullar-se i, sobretot, de tenir bon rotllo, perquè el camp de treball t’ho recompensa.


Contactes del voluntari

aplanao@gmail.com

Arnau Plana Oller


Altres materials

Video de Arnau aqui

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!