Islàndia

Treballàvem unes set hores, però entremig hi havia les pauses del te i també una hora per dinar. El treball era molt variat, des de reforestació, agricultura i jardineria, fins a la construcció on fes més falta a la comunitat. La resta del dia estàvem amb la gent, hi havia piscina calenta exterior amb jacuzzi. Els caps de setmana eren lliures: un dia ens van portar a una visita cultural i un altre a fer una excursió. El grup i els monitors molt bé, semblàvem que érem amics de tota la vida.

 Són molt patriòtics, però sobretot són molt bona gent. La gent és molt seva i tenen un peculiar sentit del humor (a mi no em feia gens de gràcia). És en certa manera un país utòpic, tot és perfecte, 0% de contaminació, la policia no ha de fer res. S’ha de tenir en compte que a part de la zona de la capital, la resta de l’illa és bastant deserta amb petits pobles, més aviat comunitats.

 T’has de moure amb autobús, perquè no hi ha res més. És molt car, però és l’únic que hi ha. Des de l’aeroport hi ha sempre autobusos i et porten fins el teu hotel (o més aviat alberg).

Com comunicar-se

 L’anglès l’entén tothom.

Diners

Els diners te’ls canvien en qualsevol banc i la targeta visa te l’accepten a tot arreu. Allà la vida és molt cara, t’has d’espavilar per trobar algun lloc barat i normalment només ho trobaràs a la capital.

 Els dinars molt bons, te’l servien al menjador comunitari. El sopar el fèiem nosaltres, compràvem el menjar a la botiga i també vam fer menjar típic de cada país (el menjar japonès molt bo).

Viatjar abans o desprès del camp

 S’ha d’anar a veure les llums del Nord o aurora boreal, no t’ho poden explicar ni veure en fotos, ho has de veure per tu mateix. Millor després, ja que tothom fa el mateix, i es pot llogar cotxe. El millor és fer la volta per l’illa.