Nomaglio, Itàlia

Nomaglio, Itàlia

Localitat, poble

Nomaglio

L’experiència en el camp

Una experiència gratificant en tots els àmbits. Conèixer altres cultures, viure i compartir-ho tot, amb gent que no té els mateixos hàbits que tu, per a mi ha estat el més gratificant. La feina que hi fèiem era important a nivell ecològic i de conscienciació pel medi ambient, però era una feina gens dura, ni físicament ni psicològicament, es podia fer tranquil·lament. La relació que vam establir amb la gent del poble va ser especial, més que res perquè la mitjana d’edat era alta i treballàvem en les tasques del dia a dia amb gent d’uns 50 a 60 anys i alguns joves del poble. Va ser molt interessant l’intercanvi d’informació entre nosaltres i la gent del poble d’edat avançada.

Ens van saber transmetre molt bé la cultura d’on ells viuen.

 

Introducció a la cultura i la societat

Crec que la cultura a Itàlia és quasi com la nostra. Gent molt oberta, caràcter mediterrani i molt de la broma, això és divertit.

 

Com moure’s

Amb tren. Recordo que hi havia dos francesos que van venir amb cotxe fins al camp. Aquesta alternativa és bona si sou dos o més i compartiu despeses de gasolina, així us aneu coneixent pel camí.

 

Diners

En la meva experiència a Itàlia, la veritat és que no vaig gastar gairebé gens. Hi havia un supermercat petit al poble que podies comprar qualsevol cosa que necessitessis, però els voluntaris del camp ens van donar sempre el que vam necessitar (això pel que fa al tema del menjar).

Quan anàvem a veure alguna cosa en alguna ciutat, com ara Torí, ells ens pagaven el bitllet i les entrades a museus, i fins i tot el dinar d’aquell dia. En principi no necessites massa diners. El primer dia abans d’arribar al camp vaig fer nit a un hostal que valia uns 25 euros amb esmorzar a Milà.

I de tornada cap a Espanya vaig fer el mateix.

O sigui, que em vaig gastar uns 50 euros amb els hostals, més un bitllet del bus de l’aeroport a Milà i un bitllet de tren per arribar al poble en qüestió.

 

Alimentació

A Itàlia la dieta és mediterrània. Amanides, pasta, carn, etc. A més a més, el menjar el cuinaven gent del poble i era realment molt bo.

 

Viatjar abans o desprès del camp

Jo si hagués tingut més temps, m’hauria agradat viatjar per Itàlia després del camp, per viatjar amb els voluntaris. De fet hi havia un parell de persones que ho van fer. M’agradaria tornar a Itàlia per visitar més coses. Jo recomano que es faci una visita al país després del voluntariat; ja que hi ets, aprofita.

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!