ESC 2020 – Ostfriesland, Rhauderfehn
Gemma Piqué Oliván – Mataró
Alemanya. Ostfriesland. Rhauderfehn.
Com a molts un cop acabat el batxillerat va arribar el moment d’enfrontar-me a la pregunta que havia estat evitant durant dos anys. Cap a on volia enfocar la meva vida, quina carrera escollir i a quina universitat inscriurem. No tenia les coses gens clares i vaig contemplar l’opció de fer un any sabàtic, dedicar un any a viure noves experiències, aprendre un nou idioma i donar-me temps per mi i per pensar.
En aquell moment vaig descobrir el Cos Europeu de Solidaritat (EVS). Un programa de voluntariat amb projectes per tot Europa i subvencionat per la Unió Europea. En un primer moment semblava una idea perfecta, totes les despeses estarien cobertes, em donaven un lloc per dormir, diners per comprar menjar, l’oportunitat de fer un curs per aprendre l’idioma del país i podia formar part d’un programa de voluntariat.
Vaig registrar-me a la pàgina oficial, omplint totes les dades personals i preguntes, només em faltava inscriurem a ofertes concretes per començar el procés de selecció però em vaig deixar endur per l’opinió dels meus pares i ho vaig deixar tot endarrere per començar una carrera universitària.
A la universitat tot i conèixer a gent meravellosa, i tenir assignatures que em van agradar no sentia que allò que havia escollit m’omplis com per dedicar-m’hi o continuar. Suposo que en el fons no em parava de preguntar com hauria sigut si hagués marxat. Així que finalment vaig decidir inscriurem a diferents ofertes EVS, tenia la sensació que si no marxava ara poder mai trobaria el temps per fer-ho. Un dia a finals de Juliol vaig tenir la sort de que una organització m’havia escollir i tenia només un mes per organitzar-ho tot.
Així que vaig arribar a Rhauderfehn, Alemanya, un poble que es troba a una hora de Bremen i al costat de la frontera amb Holanda sense saber molt bé a on anava i que anar a fer. Al principi em va costar adaptar-me a la nova rutina però ara puc ben dir que de tant en tant la trobo a faltar. A més vaig tenir la gran sort de compartir les meves tasques de voluntariat amb tres voluntaris més que s’han convertit en un suport molt important a la meva vida.
Al matí treballàvem al Gymnasium, una mena d’institut, ajudant als professors quan ens necessitaven, duen a termes diferents petits projectes sobre la unió europea i també fent activitats amb els infants durant les hores de pati. A més a més després de dinar els voluntaris ens encarreguem de tres AG que serien com activitats extracurriculars. Dúiem a terme dos tallers de cuina ensenyàvem diferents receptes típiques dels nostres països, vaig aprendre cuina italiana, nòrdica i alemanya. També vam impartir un taller de llengües romàniques ensenyat bàsiques nocions d’italià i castellà, aquest taller però es va acabar ràpid i vam organitzar un AG des de zero duent activitats de lleure per als infants.
El que poder va ser més difícil va ser trobar coses per fer durant el temps lliure, estava a un poble bastant petit on només hi havia supermercats i cases pel que tot quedava molt limitat. A més els diumenges els autobusos no funcionaven així que només ens podíem moure amb cotxe. Per sort una de les companyes tenia cotxe el que ens va permetia anar fins a un poble més gran amb estació de tren per fer una mica de turisme i visitar pobles o ciutats com Bremen, Groningen, Hamburg i Amsterdam.
A part de treballar l´escola algunes tardes havíem d’anar al ” Jugendcafé” del poble, és un cafè que dirigeix l’ajuntament on els joves poden anar a passar l’estona jugant al futbolí, al bitllar, a la PlayStation, … m’entres poden demanar menjar i beguda que tenen preus molt econòmics. A més també estem organitzàvem esdeveniments i tornejos.
Com podeu imaginar la llengua va ser un dels grans obstacle, tot i que vaig cursar alemany a l’escola quan vaig arribar a Alemanya em vaig adonar que em quedava molt per aprendre. És una llengua que requereix dedicació per sort a mi i als altres voluntariats ens van proporcionat un curs. A part d’aprendre alemany també vaig millorar, practicar i agafar molta fluïdesa amb l’anglès, ja que era la principal llegua que utilitzava per comunicar-me amb els meus companys.
Un altre obstacle va ser viure fora de casa, aprendre a organitzar-me, cuinar, netejar, arreglar coses, en definitiva ser més independent i autònoma. En general no s´ha m´ha fet difícil, però tots els que compartíem pis vam haver d’aprendre a ser pacients i adaptar-nos a la manera de fer dels altres. Estava treballant i convivint amb les quatre mateixes persones, tots cinc passem la majoria del temps ja sigui laboral o temps lliure junts per el que vam haver de cooperar per tenir una bona convivència. Per sort no vam tenir cap problema destacables i podria dir que compartir aquesta experiència amb cada un d’ells ha estat el més positiu, he après moltíssim i he fet bons amics que després d’aquest any podré anar a visitar.
Conèixer gent al principi va ser complicat, ja que allà la gent està acostumada a quedar a casa amb els amics. Tot i això vam conèixer joves del poble que ens van convidar a formar part d’alguns dels esdeveniments que organitzen. A més també vam conèixer a un altre grup de voluntaris que vivien al poble del costat, el qual es troba a 15 minuts amb bicicleta. Quasi se’m oblidava a Alemanya tothom va amb bicicleta es casi imprescindible per poder moure´t i anar d’un lloc a l’altra.
Per resumir la meva experiència també hauria de parlar de com fa afectar la quarantena causada per el covid-19 al meu programa. Haig de dir que vaig tenir molta sort amb la meva organització ja que tots eren molt amables i comprensius, durant aquets període vam treballar des de casa fins que a finals de Juny vam tornar a obrir les escoles i vam dur a terme algunes de els activitats que havíem planejat durant al confiament això si tenint sempre en compte totes les restriccions sanitàries. En general podria dir que estic molt contenta amb la meva decisió, aquest any he adquirint nous coneixements, he descobert nous punts de vista, m’he pogut relaxa i agafar temps per planejar i enfocar el meu proper pas. Si estàs pensant a fer un any sabàtic t’ho recomano al 100%, ha sigut una de les millors decisions que he fet, tot no és perfecta però cada petita situació amb la qual t’has d’enfrontar et fa valorar més les coses. El que sí que us recomanaria si voleu fer un EVS és fer una bona investigació sobre els diferents projectes i també sobre tot el lloc on voleu anar i quines possibilitats ofereix. A més si podeu sempre és bo tenir un coneixement bàsic de la llegua oficial del país, la gent t’ho agrairà.