Experiències

Perú – Ayacucho

Entitat organitzadora

BVBP (Brigada de Voluntarios Bolivarianos de Peru)

Localitat, poble 

Ayacucho

 

L’experiència al camp

Va ser una experiència genial, la millor que he pogut viure fins ara. El camp de treball podem dir que s’organitzava en tres activitats: zones de treball, Casadeni, comunitats.

Tres dies al matí, visitem als nens als llocs on estan treballant per realitzar alguna activitat amb ells. Aquests són nens de famílies desestructurades que, donada la seva realitat, a vegades no van a l’escola, pateixen maltractes, etc. Aquest contacte pràcticament diari, dut a terme pels professors de Casadeni, permet portar un seguiment més proper amb aquests nens i les seves famílies.

A Casadeni es treballa amb els nens a la tarda. És un espai en què tenen accés tots els nens/es i adolescents treballadors d’Ayacucho i es dona un recolzament escolar i psicològic a tots aquests que voluntàriament volen accedir. També se’ls hi proposa una sèrie d’activitats lúdiques i educatives. Dos dies a la setmana es treballa a les comunitats. L’objectiu és que aquests nens/es i adolescents puguin compartir amb altres persones, ja que són comunitats aïllades sense medis de comunicació i moltes vegades marginades socialment.

El nostre treball com a voluntaris és recolzar el projecte dels professors fent aportacions profitoses, educant als nens, ajudant-los en el seu ensenyament i en el seu treball escolar, fer un intercanvi cultural, donar escolta i estimació als infants i adolescents, compartir i enriquir-nos mútuament d’aquestes relacions ja que són aquestes experiències les que ens fan créixer com a persones tant a ells com a nosaltres.

En el grup de voluntaris és important establir des del primer dia un horari. És important que cadascú tingui molt clar el que haurà de fer durant els dies que duri el camp de treball. Això donarà seguretat a cada component del grup permetent organitzar bé la feina i aprofitar al màxim aquests dies. A més a més, amb una bona organització hi haurà temps perquè tothom pugui col·laborar en les feines de la casa: neteja, cuinar, comprar, etc. i per temps lliure. Si s’organitza bé el primer dia tot va rodat. Nosaltres vam tenir alguns problemes d’organització, però en el grup de voluntaris hi havia molt bona entesa i això va permetre superar totes les situacions sense problemes.

 

Com preparar-se el viatge

No us oblideu el repel·lent de mosquits, us farà falta, tot i que aquest tampoc no us estalviarà les picades de puces. En aquest cas ho millor és petar la bombolleta que et queda per tal de que et surti el verí i estalviar-te la picor que aquest produeix i no tocar-t’ho més per estalviar una infecció. Us aconsello que encara que tingueu una mica de calor aneu amb pantalon llarg i sabates tancades. A les cames i els peus és a on piquen més fàcilment. Durant el més d’agost el dia és calorós, la nit és freda i normalment no plou.

 

Introducció a la cultura i la societat

Vaig estar a Perú tres setmanes, durant el mes d’agost, i vaig tenir la sort de poder mantenir un contacte molt proper amb els indígenes, ja que durant els dies del camp de treball vam viure a casa de la coordinadora i de la seva família. Allà la gent és molt tradicional, viuen molt les festes, la família es manté molt unida i hi ha molt respecte per la figura del pare. El pare és qui té tota l’autoritat en la majoria de famílies. La gent és molt religiosa, sobretot a Ayacucho, coneguda també com la ciutat de les 37 esglésies.

A Perú podem veure un desequilibri monetari important. Ciutats molt riques i altres molt pobres. Aquesta descompensació es dóna en molts països, el problema de Perú està en que gairebé no hi ha classe mitjana, tots són o molt rics o molt pobres.

Jo he tingut la sort de poder estar a prop d’aquelles famílies d’Ayacucho que més ho necessitaven. He vist com hi ha un gran problema social, per a un gran nombre de famílies desestructurades, o sent més específics, es podria dir que a Ayacucho aproximadament un 50 % de les famílies viuen en la pobresa, els infants i adolescents es troben en una lluita constant per els seus drets.

La societat de Perú actualment, encara es troba lluitant per vèncer els mals psicològics que van produir els atacs terroristes i en algunes regions és pot viure encara. És una societat molt ressentida. A la vegada, aquestes experiències tan dures que els ha fet viure la seva realitat, els permet mostrar-se persones sensibles amb tothom. Sempre estaran disposats a ajudar-te en tot allò que necessites i et fan sentir com a casa, compartint tot el que puguin i agraint el poc que els hi puguis donar tu.

 

Com moure’s

Per arribar de l’aeroport a la ciutat el millor és agafar un taxi. A mi m’esperava un taxi encomanat des de l’hotel on vaig passar la primera nit. Abans de començar el trajecte és important pactar el preu, ja que, si no, et cobren el que volen. Jo vaig tenir molta sort ja que el taxista em va portar a tots els llocs on vaig demanar-li, em va explicar moltes coses del país, em va donar bons consells, i em va fer un bon preu.

Per anar de la capital fins a la regió on realitzes el camp de treball hauràs de fer el trajecte en bus o en avió (si vas a Cuzco surten dos vols diaris, un al matí i un a la tarda o vespre). En el meu cas, vaig arribar fins a Ayacucho en autobús (10 hores de trajecte, el camí és dolent i gran part sense asfaltar). Les millors línies de autobús són la Molina o Cruz del Sur. Els Changas no els recomano ja que són molt vells, incòmodes i sense lavabo (els autocars sense lavabo fan alguna parada, però més val que no t’allunyis massa, ja que marxen de seguida, ho dic per experiència). La reserva del autobús és millor fer-la uns dies abans per no quedar-te sense lloc ja que solen anar bastant plens (en el Trotamundos de Perú, trobareu molta informació d’aquest tipus, amb números de telèfon que us seran molt útils a l’hora de fer les reserves. Us recomano que el compreu i us l’emporteu quan feu el viatge).També us aconsello que si feu un viatge llarg en autobús durant la nit us porteu roba d’abric ja que fa molt fred (si més no al mes d’agost, ja que allà és hivern. Si anireu durant el dia no caldrà ja que fa calor). Els trajectes en autobús surten econòmics.

Hi ha regions en les que existeixen les motos taxi, hi ha gent que no se’n fia massa i s’estima més agafar un taxi normal. A mi em resulten molt divertides i trobo que són ideals per fer trajectes relativament curts per dins el poble. A més a més són més econòmiques que els taxis però sobretot penseu en pactar el preu abans de pujar. Per anar a les comunitats el trajecte es fa en combi (uns autobusos molt petits, que sempre van plens de gent, per això és important arribar una mica abans per poder agafar seient, tot i que en el Perú no existeix la puntualitat: quan diuen una hora només és orientatiu o aproximat).

 

Com comunicar-se

Per l’idioma no hi ha cap tipus de problema ja que tothom parla i entén l’espanyol. Hi ha algunes comunitats on parlen quechua, però també entenen una mica l’espanyol. Al camp de treball, hi haurà segurament voluntaris de diferents països i per tant amb diferents idiomes, però sempre trobes com comunicar-te i fer-te entendre. Pot anar bé portar un diccionari de butxaca d’anglès.

 

Diners

No cal portar masses diners a sobre, només el necessari pel viatge. Un cop al país no hi ha cap problema en treure diners des dels caixers, així no has d’estar pendent del canvi de moneda, ja que hi ha llocs on aquest canvi surt una mica car. A mi em va anar molt bé arribar al país amb dòlars (vaig fer el canvi a la Caixa), ja que te’ls accepten a tot arreu, i un cop situada accedia al caixer, quan era necessari, on obtenia els diners en soles (la moneda del país) i amb què us recomano que us mogueu. Més val portar dues targetes per si una es perd o no te’l accepten (jo no vaig tenir cap problema). Tingueu cura sempre on porteu els diners i no us deixeu prendre el pèl. Per a ells som gringos (diners) i a vegades ens veuen com a un bitllet “andante“.

 

Alimentació

Es menja molta patata, arròs i pollastre. La cuina de Perú és molt bona. Si vols menjar fora, fes-ho a restaurants que donin més confiança. Normalment els restaurants són econòmics i es menja molt bé. Evita anar a bars que no semblin gaire higiènics i no mengis res de paradetes del carrer (hem de prevenir i intentar no posar-nos malalts, però tampoc cal obsessionar-se’n). No renuncieu mai un plat de menjar, per exemple de les comunitats, per a ells és molt important, ho fan de tot cor. Si cuineu vosaltres deixeu bullir l’aigua 15 minuts, peleu tot el que es pugui pelar i renteu tot el que no es pugui pelar. A Perú hi ha dolços boníssims, tasteu-ne tants com pugeu, sobretot no marxeu sense provar els xurros especials (per dins porten manjar, són molt bons), els alcafares i la chicha morada (beguda típica).

 

Viatjar abans o desprès del camp

Val la pena deixar un marge de temps per poder viatjar pel país. En el meu cas gairebé no vaig tenir temps de viatjar (només tenia 5 dies). Vaig visitar Machu- Pichu i el Valle Sagrado de los Incas. Perú té racons molt i molt macos i tots valen la pena ser visitats. Es necessiten forces dies ja que els trajectes d’un lloc a l’altre solen ser llargs. La part més maca diuen que és el Sud de Perú: el Cañon Colca, el Lago Titicaca, Ariquipa, las illes flotants, etc. Jo no vaig tenir la possibilitat de veure ho, però sobretot no marxeu sense anar a Machu-Pichu!

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!