Experiències

Zàmbia

Entitat organitzadora

YAZ

L’experiència en el projecte

La feina no va ser gaire extensa; dels 15 dies del camp, probablement en vam treballar 7. La resta no hi havia material, generalment ciment, per continuar construint o simplement no venia ningú de la comunitat per ajudar-nos, i sense ells tampoc podíem fer res. En general, ens llevàvem d’hora, fèiem foc per fer bullir l’aigua per preparar el cafè, esmorzàvem i anàvem a construir la classe fins a l’hora de dinar. Algú s’encarregava de fer foc i de preparar el dinar. Després de dinar normalment ja teníem la tarda lliure, poques vegades vam continuar treballant. Durant el temps lliure, el grup va fer un parell d’excursions o anàvem a comprar a la ciutat o simplement contemplàvem el paisatge. Al vespre, es tornava a fer foc, es preparava el sopar i fèiem llargues xerrades al voltant del foc tractant tota mena de temes i debats, preparàvem cacauets al foc i desprès anàvem a dormir a la tenda de campanya.

 

Introducció a la cultura i la societat

Tenen una cultura totalment diferent de la nostra. És gent molt amable, molt amistosa i és un país bastant segur. No estan gaire acostumats a veure gent blanca (excepte a Livingstone, que és molt turístic) i es pensen que tots els que van tenen molts diners i intenten treure’n alguna cosa. Et pots bellugar de nit sense cap tipus de por, inclús pels pobles més remots i pobres. Molt recomanable moure’s pels mateixos llocs que ells i anar als bars més freqüentats.

 

Com moure’s

Per dintre de les ciutats amb taxi, però s’ha de regatejar bastant, normalment és la meitat de preu que et donen. Tothom qui té cotxe és taxista així que no s’ha d’esperar a veure cap cotxe en concret, de fet, tots els cotxes es paren quan et veuen per si necessites que et portin a algun lloc. Entre ciutats millor viatjar amb bus, acostumen a sortir cada dia i en principi tenen un horari establert però és molt probable que no el segueixin i fins i tot que no vingui mai un bus en concret del qual ja t’han vingut el bitllet (no regatejable).

Per a llargues distàncies hi ha avionetes, són cares i fan viatges entre certes ciutats, no connecten tot el país. Són molt puntuals, però poc fiables en quant a seguretat.

 

Com comunicar-se

El seu idioma és l’anglès, així que no hi ha problema. Excepte la gent més gran i els nens, la gent parla anglès.

 

Diners

Tenen les kwachas, la seva moneda. En les ciutats més importants també accepten dòlars americans, però no a tot arreu, i no en tots els hotels. Hi ha bastants bancs on després d’una bona estona d’espera et canvien dòlars per kwachas. Els euros no s’accepten enlloc i les targetes de crèdit en molt pocs llocs. Les targetes són útils per treure diners dels caixers automàtics (pagant una bona taxa de canvi). S’ha de regatejar en qualsevol cosa que es vulgui comprar, en taxis i en el mercat.

 

Alimentació

El menjar és bastant pobre, peix, pollastre o arròs.

Menjàvem el poc que podíem comprar amb els diners que nosaltres vam pagar al camp al només arribar. El problema era que eren menys els que vam pagar dels voluntaris que realment estàvem al camp, pel que no hi havia diners. Menjàvem pasta, arròs i mshima (el seu menjar tradicional) excepcionalment alguna cosa de carn (ex. saltxixes), fruita i verdura.

 

Viatjar abans o desprès del camp

Una experiència inoblidable. Vam viatjar abans i desprès del camp, i va ser increïble, no es pot descriure. Vam viure moltes coses i vam conèixer molta gent recorrent tot el país. Les experiències ens les volem quedar per nosaltres. Però tot genial.

 

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!