Experiències en camps de treball

LUNAR ESC 25 RENO SPLASH Festival (2023)

 

 

Organització d’acollida

Lunaria

País i ciutat de destí

Itàlia, Bolonya

La preparació del viatge

Com que en el meu cas el país de destí no em demanava cap visat, va ser prou fàcil la preparació pel viatge. Pel tema dels bitllets recomanaria buscar-los amb temps per poder començar a comparar quins horaris et van millor i s’adapten més al teu projecte. Jo tenia dubtes a l’hora d’escollir quin dia i quina hora havia d’arribar i marxar i recomanaria que no us talléssiu ni un pel i demanéssiu a l’associació al càrrec del projecte tota la informació que necessitéssiu.

Aquest consell també l’aplicaria a l’hora de preparar l’equipatge, ningú millor que els organitzadors us podran ajudar a resoldre aquest tipus de dubtes. Potser el que ha sigut un imprescindible per mi, ha sigut una petita càmera digital, crema solar i una bateria portàtil.

Sobre el país

Si parleu català i castellà, l’italià pot resultar prou fàcil d’entendre si esteu concentrats, tot i així mai va malament aprendre quatre coses abans de començar el viatge. Respecte la cultura, es molt semblant a la nostra, en el meu cas, m’he creuat amb gent molt simpàtica que els feia molta il·lusió quant intentava parlar italià. Sobre el menjar, us diria que us preparéssiu per menjar pasta dia si i dia també 🙂

Estil de vida

Sempre va bé emportar-se una mica de diners per poder moure’s d’un lloc a un altre, comprar-se un geladet o algun record del lloc. Com a tot arreu, els llocs més turístics sempre son més cars i va bé intentar-los evitar una mica.

L’entorn del projecte 

Durant les dues setmanes del meu workcamp vaig estar a un refugi allunyat de la ciutat de Bologna, però tot i així vaig tenir l’oportunitat de veure la ciutat dos cops i la veritat es que em va encantar. Això sí, feia moltíssima calor!!

Un petit resum de com va ser la teva experiència durant el voluntariat 

Cada dia al llevar-nos esmorzàvem i fèiem alguna dinàmica de grup com algun joc per acabar-nos de despertar, durant el matí ajudàvem a netejar, endreçar, pintar, muntar, transportar… Una mica de tot. Dinàvem (gairebé sempre pasta) i després teníem una estona lliure fins que ens tornàvem a posar a treballar. Les estones lliures sobretot jugàvem a voleibol, futbol, tocàvem la guitarra, jugàvem a cartes o simplement descansàvem. Com que no érem un grup gaire gran va resultar molt fàcil mantenir-nos units.

Algun consell útil o alguna anècdota que vulguis compartir 

Només vull dir que és una experiència increïble i inoblidable. Són uns dies molt intensos plens d’emocions i perds la noció del temps completament.

Joana

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!