Mongòlia – Ulaan Batar

Entitat organitzadora

MCE-Mongolia

Localitat, poble

Ulaan Batar

L’experiència al camp

Cada dia agafàvem el bus amb el coordinador i anàvem a l’orfenat. Fèiem dues hores de classe i jocs en anglès i tornàvem a casa a dinar. A les 14.30h anàvem a l’institut a fer classe fins a les 16.30h i llavors teníem temps lliure fins l’hora de sopar. Durant les nits preparàvem les classes del dia següent, tot i que també sortíem de tant en tant en algun pub. Les tasques de cuina i neteja les fèiem en equips de dos, i la convivència amb el grup i els monitors va ser perfecta. Érem dues noies coreanes, una de Hong Kong, una austríaca i jo. Durant el camp vam tenir tres dies de festa entre setmana, i dissabte i diumenge a l’orfenat fèiem neteja general amb els nens, però no classe.


Introducció a la cultura i la societat

Es tracta d’un país budista amb gran respecte cap a les persones grans i on hi ha igualtat de sexes per a tot. Cal recordar que no es poden fer fotos als monestirs budistes o als monjos i no s’ha de trepitjar la fusta entre l’entrada d’un monestir i l’exterior.


Com moure’s

Vaig arribar a l’aeroport d’Ulaan Batar fent escala a Frankfurt i Beijing sense cap problema. Des del camp organitzen cotxes gratis per anar-te a buscar a l’aeroport, i em consta que també hi arriba un bus.

Moure’s per la única ciutat del país, Ulaan Baatar és barat en bus si coneixes les línies, les parades i vas amb compte amb la teva cartera. Hi ha poques carreteres asfaltades a tot el país i la zona turística es pot fer tota a peu. Hi ha taxis no gaire cars si es pacta abans el preu però força tronats.

Si es vol fer una sortida al camp hi ha viatges organitzats des d’hostals i hotels, no ho feu des de l’oficina de turisme perquè us demanaran tranquil·lament 200 euros per dos dies fora, és una barbaritat. Jo vaig pagar 80 per dos dies i mig.

Com comunicar-se

L’anglès no serveix de gaire fora dels restaurants i botigues fins i tot a l’oficina de turisme tenen dificultats. Saben més rus que anglès. És millor aprendre quatre coses bàsiques de mongol, a més la població ho agraeix, i els nens també!


Diners

Allà mateix es canvien els euros per tugruks, el canvi al setembre de 2010 eren 1770 tugruks per 1 euro, sense comissions a cap banc. Hi ha molts bancs, alguns obren 24h, però cuitat que dissabtes i diumenge tanquen!

Alimentació

Ens compraven els aliments des de l’organització i nosaltres cuinàvem. Cada dia menjàvem arròs per dinar i pasta per sopar, o al revés, amb verdures. S’ha de comprar aigua embotellada i la fruita és un luxe. De fet, la verdura també és un luxe, però en teníem prou.

I cafè o té sempre que volguéssim. Hi ha petits supermercats d’estil soviètic a tot arreu.


Viatjar abans o desprès del camp

Després del camp vaig estar quatre dies per visitar la ciutat. Jo volia anar al camp, però ens van donar tres dies de festa durant el camp de treball així que totes les professores vam anar-hi i vaig poder aprofitar els quatre dies per visitar la ciutat de debò. Una meva companya austríaca també es quedava els mateixos dies així que vam aprofitar per visitar la zona dels monuments soviètics, el Palau d’Hivern, els monestirs o els museus. Tot era molt més fàcil després de dues setmanes al país, podíem viatjar soles sense problema. Increïble experiència!

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!